El cos de Melquíades Estrada apareix enmig del desert, amb indicis visibles d'haver estat assassinat. Un cas així, en un estat de dret, hauria d'haver motivat una investigació oficial. Però estem parlant de la zona fronterera d'Estats Units amb Mèxic, sota estricta vigilància policial, i d'una persona, Melquíades, un "simple emigrant" reconvertit en camperol anònim. Les autoritats decideixen enterrar el cos al cementiri del lloc, i donar l'expedient per arxivat. Però no compten que Pete Perkins, un antic capatàs que era el millor amic de la víctima, decidirà investigar per sí mateix i, una vegada localitzat l'assassí, l'obligarà a desenterrar Melquíades i a conduir les seves despulles fins al seu poble natal, a l'altra banda de la frontera.

La pel·lícula, en una bona mesura, és la crònica d'aquest singular viatge. Un viatge que arrenca literalment de l'absurd, però que acaba esdevenint una gran metàfora sobre les grandeses i les misèries de l'ésser humà, sobre la universalitat de l'amistat i de l'amor i sobre l'inassolible ideal de justícia. Pel·licula basada en la idea del viatge com a font de coneixement, amb ressonàncies homèriques. The three burials of Melquiades Estrada (2005) és un relat èpic i punyent, profundament humà, que té com a rerefons un dels grans drames del món contemporani: l'emigració, entesa com a possibilitat gairebé única de supervivència.

La frontera entre Estats Units i Mèxic, de notable significació històrica, és també, a dia d'avui, una de les expressions geogràfiques més colpidores del contrast entre misèria i opulència i del creixent abisme existent entre el primer i el tercer món. En aquest context, recolzat en un guió sòlid i defugint tant l'espectacle gratuït com el moralisme fàcil, amb senzillesa i contenció, Tommy Lee Jones construeix una narració profunda i emotiva, no exempta de tocs d'humor (fins i tot negre) i d'una certa vena poètica. Una narració que comença en l'anècdota i que acaba -cosa no gaire habitual- en la categoria. I que ofereix molts motius per no deixar indiferent l'espectador. [Joan Tort]

En acabar la projecció el proppsassat dia 23 de novembre als locals de l'IEC, el professor Joan Tort encetà i dirigí un breu debat sobre el film, en què hom destacà el contrast entre el sistema de valors i el sentit de la humanitat dels camperols mexicans amb l’hedonisme, la intolerància i la violència larvada en la solitud del territori texà. També es parlà de la pèrdua d’identitats i del manteniment d’uns sentiments d’arrelament individuals a llocs molt concrets. Finalment, es posà de relleu que la pel·lícula constitueix un cant a l’amistat, a la solidaritat i al perdó, fets que introdueixen un vessant d’optimisme en una realitat tan crua com el món de la immigració il·legal dels espaldas mojadas. [Enric Bertran]