Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Dijous 5 d’octubre de 2006, sota els auspicis de la Societat Catalana de Geografia, es va celebrar a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acte públic de presentació del Manifest per a una nova cultura del territori, que havia estat proclamat al Círculo de Bellas Artes de Madrid el mes de maig proppassat. La sessió de presentació, impulsada per Antoni F. Tulla, fou presidida per Ma. Dolors Garcia Ramon, membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, i comptà amb la participació de Joan Nogué (Societat Catalana de Geografia), Sergi Cantó (Col·legi d’Ambientòlegs), Carme Miralles (Col·legi de Geògrafs), Jordi Ludevid (Col·legi d’Arquitectes), Pilar Riera (Associació Catalana de Ciència Regional) i Mita Castañer (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).

Va obrir l’acte Maria Dolors Garcia Ramon, qui després de donar la benvinguda al nombrós públic assistent, va assenyalar que el Manifiesto por una nueva cultura del territorio era un text promogut per Alexandre Tarroja, president del Col·legi de Geògrafs, i Rafael Mata, president de l’Asociación de Geógrafos Españoles, que defensava la necessitat d’una nova cultura del territori a Espanya i que ha aconseguit el suport d’un centenar d’experts en urbanisme de tota Espanya i ha donat lloc a debats de gran interès. Pel que fa a l’acte que tenia l’honor de presidir, indicà que el seu objectiu era presentar la traducció del Manifest al català i obrir un espai de debat sobre la qüestió amb la presència dels representants dels diversos col·lectius professionals i institucions dedicades a l’urbanisme i l’ordenació del territori a Catalunya.

El primer dels ponent a intervenir fou Joan Nogué, catedràtic de Geografia a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de la Generalitat de Catalunya. El professor Nogué posà de relleu la singularitat del Manifest, en el sentit que abasta les principals problemàtiques territorials que afecten tot l’Estat, a diferència d’altres iniciatives, de caire més temàtic o d’àmbit geogràfic més reduït. Així mateix, digué que el Manifest és un text ponderat, resultat d’una gran participació i que ha assolit un ampli ressò a la premsa espanyola. Indicà, també, que el text havia estat redactat abans de conèixer el calendari electoral català, però que ara era important que els partits polítics catalans es posicionessin al respecte perquè l’electorat té dret a saber, abans de votar, què en pensen aquells que l’han de representar.

Tot seguit, el professor Nogué féu una breu presentació dels deu punts en què s’estructura

 

el Manifest per a una nova cultura del territori: 1. El territori és un bé no renovable, essencial i limitat; 2. El territori és una realitat complexa i fràgil; 3. El territori conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir a l’únic indicador ara hegemònic: el preu del sòl; 4. Un territori ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre; 5. El planejament territorial i urbanístic és un instrument essencial per a l’actuació dels poders públics; 6. El planejament municipal ha de tenir com a principals fites facilitar l’accés a l’habitatge, l’accés als serveis i la preservació del medi; 7. El planejament territorial ha de poder marcar amb contundència les línies generals del traçat de les infraestructures, la localització dels assentaments de tota mena i l’estructura del sistema d’espais oberts; 8 El Govern central i el Congrés i el Senat no es poden desentendre del territori; 9. En un món cada cop més integrat, la gestió del territori ha de fer front també a la solidaritat i a la responsabilitat global; 1 10. L’impuls dels valors de sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i equitat social requereix d’una nova cultura del territori.

En segon lloc, intervingué Sergi Cantó, llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i president del Col·legi d’Ambientòlegs, qui destacà l’oportunitat del Manifest en un moment en què entengué urgent intervenir en la gestió i control de processos que altrament poden portar el territori a una irreversibilitat que n’hipotequi el futur. En aquest sentit, defensà la necessitat d’un canvi en la manera de fer urbanisme i la conveniència de muntar equips interdisciplinaris que se n’ocupin. Destacà del Manifest idees innovadores com l’estalvi de sòl i el ressò que hi tenen les iniciatives promogudes per la Nova Cultura de l’Aigua.

La tercera a parlar fou Carme Miralles, professora de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. La professora Miralles denuncià, amb la mirada posada a la costa mediterrània espanyola, la necessitat de lluitar sense treva contra la mala gestió urbanística, resultat de corrupteles d’àmbit municipal, per part de la fiscalia, els mitjans de comunicació i els professionals de la gestió del territori. Així mateix, posà de relleu la necessitat d’un debat interdisciplinari i polític per definir un nou paradigma territorial que reemplaci l’actual, que entén esgotat.

En quart lloc, intervingué l’arquitecte Jordi Ludevid, delegat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, qui rera un repàs de les accions de suport i difusió del Manifest

 

A la fotografia dels Serveis de comunicació de l'IEC, d'esquerra a dreta: M. Castañer, S. Cantó, J. Nogué, MD. Garcia, P. Riera, C. Miralles i J. Ludevid. A primera fila, d'esquena, Antoni F. Tulla.
 
 

empeses pel col·lectiu que representava, completà el calidoscopi de reflexions fetes fins el moment amb la necessitat d’un canvi de model econòmic per resoldre els problemes denunciats al Manifest, entre els quals destacà l’abandó de l’habitatge a mans a les urpes del mercat. En aquest sentit, remarcà que cal una administració que en recuperi la gestió, ja que no es pot obviar aquest assumpte en el marc d’una política social que ja contempla la sanitat o l’educació, drets també bàsics, de definició constitucional.

En cinquè lloc, intervingué Pilar Riera, professora de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en delegació de l’Associació Catalana de Ciència Regional. La professora Riera plantejà tres temes, resultat del debat mantingut a l’associació que representava: la reforma del mapa municipal contemplada des de la perspectiva d’una nova cultura del territori, la gestió dels serveis bàsics en models residencials de molt baixa i molt alta densitat, i l’impacte de les urbanitzacions massives. Finalment, alertà que el Manifest pot arribar ja tard, perquè s’han engegat dinàmiques territorials extremes de molt difícil capgirar.

La darrera a parlar fou Mita Castañer, que ho feia en lloc de l’enginyer Andreu Ulied, a qui excusà per motius laborals. La professora Castañer, de la Universitat de Girona i presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, reflexionà sobre dues qüestions que tot i no aparèixer al Manifest, el condicionen: la necessitat de participació de professionals de disciplines diverses en aquesta mena de fòrums, i l’escassa presència d’assignatures d’urbanisme i ordenació del territori en els currículums de les carreres que han d’ocupar-se’n.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Bertran González, Enric (2006): "Manifest sobre una nova cultura del territori. Ressenya de l’acte de presentació a la Societat Catalana de Geografia, SCG (5 d’octubre de 2006)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S94031.htm

La part final de l’acte fou un animat debat entre els assistents i la mesa, en què hom destacà la conveniència que aquesta presentació esdevingués el principi d’alguna cosa que contribuís a treballar per una nova cultura del territori. [Enric Bertran]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
2o d'octubre de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat