Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

III Col·loqui del Grup de Treball d'Història del Pensament Geogràfic

HISTÒRIES, GEOGRAFIES, CULTURES

Barcelona i Palafrugell, del 2 al 4 de novembre de 2006.

La seu barcelonina serà la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i la Fundació Josep Pla la palafrugellenca.

El II i el III col·loquis del Grup d'Història del Pensament Geogràfic de l'AGE es van plantejar amb caràcter unitari, però desdoblat en dos moments i seus: Sant Jaume de Galícia (el juny de 2005) i l'Empordà (la tardor de 2006). Com s'indicava a la seva presentació, d'aquesta manera es pretenia afavorir una aproximació al context geogràfic i literari de Ramon Otero Pedrayo i de Josep Pla i Casadevall, respectivament, dues personalitats senyeres del segle passat les quals, de manera coetània, varen contribuir de manera significativa al coneixement i la representació del paisatge peninsular.

Hem ideat un col·loqui en el qual prima el contacte amb un àmbit geogràfic -l'Empordà i l'univers literari d'un escriptor- Josep Pla. Fet i fet, considerem que aquest plantejament constitueix la forma potencialment més atractiva per debatre els temes del nostre interès. És per això que hem previst esmerçar dues sessions matinals a recórrer el paisatge empordanès i a observar detalladament la geografia de la comarca. La resta del programa s'omplirà amb conferències i ponències a càrrec d'experts de dominis i arrels diversos, tot plegat per a fomentar la discussió i l'intercanvi d'idees.

Ideari del programa

Barcelona, dijous 2 de novembre : la història en el paisatge

Fins a quin punt es pot desvincular la sensibilitat geogràfica del coneixement dels processos històrics? Aquesta qüestió, que podem plantejar des de diverses perspectives i contextos, s'avança com a punt de partida en relació amb el lema "La història en el paisatge" el qual s'adiu oportunament amb el tema tractat a Sant Jaume: "L'estudi geogràfic del paisatge".

Palafrugell, divendres 3 de novembre : geografia i literatura

Des d'una perspectiva d'anàlisi oberta, són prou variades i nombroses les possibilitats que ofereixen les fonts literàries (enteses el més general possible, per bé que amb un èmfasi especial cap als gèneres que apunten vers el moll del territori, com és l'assaig o les cròniques o llibres de viatge) per al desenvolupament de la sensibilitat geogràfica. Aquesta ponència es proposa discutir, en sentit ampli, la interrelació entre literatura i geografia; tot i així, es convida a prendre el llegat vital i literari de Josep Pla i d'Otero Pedrayo com a referents de la reflexió de les comunicacions.

Palafrugell, dissabte 4 de novembre : les dimensions del terròs

En aquest caient de convocatòria, en la qual convé perfilar el besllum territorial de l'obra de dos escriptors, Otero i Pla, enlluernats pel tangible, no pot faltar un capítol dedicat a les visions específiques i particulars des de la geografia. Breu, volem convidar a una reflexió multicairada: la possible contraposició entre allò proper i allò exòtic, entre la quotidianitat i el cosmopolitisme, la relació entre l'escala global i la local; els estudis i monografies locals i regionals i la seva contribució a la percepció del territori, etc.

Podeu sol·licitar més informació a l'a/e de l'organització del Col·loqui emporda2006@hotmail.com

Comité organitzador: Joan Tort, Lucía González, Valerià Paül i Gemma Molleví.

Textos recollits en les circulars informatives del Col·loqui

 

El paisatge, els paisatges

El paisatge de l’Empordà, gairebé tots els paisatges, tenen fama de ser molt bonics. Els de les dues grans planures a mi també m’agraden. Ara, la meva idea és que aquesta comarca ha tingut molts paisatges successius i molt diferents. Si jo fos poeta, cantaria, potser, els primitius, els paisatges lacustres, d’aiguamoixos i estanys. Aquesta classe d’espais no han estat, però, gaire cultivats, tot i que, com totes les coses humides, són molt deliqüescents i exciten potser la corda musical. Amb el pas de segles i segles, tot aquest panorama s’anà assecant – i dessecant – i, quan es produïren els espais ferms, el primer que s’hi cultivà foren les coses per menjar i beure i per cuinar amb un greix determinat, que fou l’oli d’oliva. És a dir, foren terres de blat, d’ordi i de civada per a fer el pa, les vinyes per a fer el vi, i les oliveres per a fer l’oli. [...]

Aquest panorama que acabem d’insinuar, avui, en la seva més gran part, ha desaparegut. El cultiu dels cereals, poc o molt, s’ha mantingut. Al nord de la comarca s’ha conservat una faixa de cultiu de la vinya, que fa un vi que no és res de l’altre món, però que es beu. En tot el restant de la comarca, el cultiu de la vinya és escassíssim i més aviat el poc que es fa no té interès. La fil·loxera ho destruí tot i, fora del que hem dit, res no fou replantat amb el cep americà. [...]

Alguns anys després dels estralls fets per la fil·loxera i paral·lelament a l’aparició de la llet com a aliment cada dia més acceptat, aparegué un altre paisatge: el de les vaques de carn o de llet, i, per tant, del cultiu de l’alfals, userda, esparceta, naps i raves per a l’alimentació dels animals al·ludits. A l’Empordà, que havia estat sobretot un país de vinyes i d’oliveres, hi foren fomentades les closes, els prats, és a dir, les herbes per al bestiar. [...]

Després de l’última guerra civil i de la revolució consegüent i de la natural misèria, el cultiu de l’arròs es produí en gran escala, a l’Alt i al Baix Empordà. Però la inflació monetària i l’alça dels preus dels jornals – i els preus establerts pel Servei Nacional de l’arròs, o sigui per l’Estat – ho tiraren tot a terra. I així hem anat fent més o menys. El que no ha baixat mai, per ara, és el consum de la llet, i, per tant, el nou paisatge s’ha construït. [...]

Ara, és clar: això són maneres de veure les coses. Cada u per allà on l’enfila. Ara, a mi m’agrada el paisatge de l’Empordà perquè és cultivat, plàcid i tranquil. Podria ser, potser, més ben cultivat. D’acord. Però, què hi farem? Aquests tres adjectius van lligats amb el que jo em penso que és la bellesa – que és una cosa de la qual no sé res. [...]

[Josep Pla : Escrits empordanesos. Barcelona: Destino, 1980 (Obra Completa, 38); pp. 123-128.]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
16 de setembre de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat