La professora Nina Gunnerud Berg en el decurs
de la seva dissertació el proppassat 14 d'abril.

La conferència del mes d’abril ha anat a càrrec de la professora Nina Gunnerud Berg, catedràtica de Geografia Humana per la Universitat de Trondheim i especialista en temes de geografia econòmica, geografia rural i geografia i gènere. Des de mitjan dels anys noranta la professora Berg es dedica principalment a la recerca en geografia social i cultural. La perspectiva de gènere és bàsica en les seves investigacions, tal i com ho demostren els seus estudis sobre les dones empresàries en el món rural noruec, les migracions ciutat-camp o el desenvolupament regional al seu país. Ha publicat nombrosos articles sobre aquestes qüestions en revistes científiques de geografia rural i de geografia i gènere i té un estat de la qüestió sobre els estudis rurals a Noruega des de la perspectiva feminista en el llibre de Henri Goverde et al. (2004), Power and Gender in European Rural Development (Aldershot: Ashgate), ressenyat a l’Obrador Obert.

Després d’una breu introducció, Berg ens situa en el context rural noruec des del període de postguerra fins a l’actualitat, assenyalant els models d’assentament i els fluxos migratoris, la reestructuració econòmica i les polítiques de desenvolupament rural en cada dècada. D’aquesta part en destaca la tendència a partir dels anys vuitanta i sobretot durant la dècada dels noranta a la urbanització del camp després d’anys continuats de migracions cap a les ciutats més grans.

Darrera d’aquest procés de contraurbanització veu dues forces principals: les possibilitats d’ocupació (sobretot en el sector terciari) i l’educació. En aquest sentit, assenyala que durant els anys noranta les estratègies de desenvolupament rural/regional a Noruega s’han dirigit cap a potenciar les petites empreses, l’educació i la recerca, i les inversions en les tecnologies de la informació i la comunicació, paral·lelament a tota una campanya de promoció del món rural per atraure inversions i turisme.

En el marc d’aquesta activitat de place-marketing, Nina Gunnerud Berg ens presenta un seguit d’imatges de paisatges espectaculars que s’utilitzen per promocionar el món rural a Noruega i es pregunta si aquesta imatge projectada a l’estil del rural idyll (idil·li rural) britànic (imatge d’un món rural pastoral, bucòlic) és la responsable de la contraurbanització. Per l’autora, algunes de les raons que poden explicar aquest fenomen i que l’allunyen de l’idil·li rural són: I) les baixes densitats de població i el fet que el preu del sòl disminueixi dràsticament quan hom s’allunya dels centres urbans; II) el sistema de propietat de la terra, amb predomini de la propietat familiar privada (per tant, per a molta gent, el rural no és el lloc de l’aristocràcia, sinó el lloc d’origen dels seus pares o avis); III) un marc legal que dóna accés públic a la propietat privada de l’espai obert (això comporta un sentiment de pertinença al camp); IV) la consciència que és en el món rural on comença la industrialització del país; i V) l’existència d’unes relacions complementàries de gènere que no emfasitzen el rol central de la mare a la família i a la comunitat rural com al Regne Unit. En definitiva, malgrat assenyala que hi pot haver proximitat en la representació del rural en ambdós països, i que la idea del passat encara és important en la noció que es té de la vida al camp, la noció d’idil·li rural no és exportable, sinó que per explicar les causes de les migracions urbanorurals cal analitzar primer les condicions socials, econòmiques i polítiques de cada país. [Mireia Baylina]