Els capítols de la primera part d’aquest llibre, Power and Rural Development in Action, apliquen el concepte de poder, entès en la triple perspectiva coercitiva, relacional i estructural, per a explicar l’èxit, o el fracàs, de noves mesures administratives específiques de les institucions polítiques orientades vers el desenvolupament rural, en general, i a la innovació rural, en particular.

Així, el concepte d’”estratègia familiar” pot explicar el perquè les famílies camperoles poden estar, o no poden estar, disposades a acceptar les (noves) regles de joc imposades per l’administració. En l’estudi de José Ramón Mauleón, relatiu a “Family Strategies and Farming Changes: the Case of Family Farming in the Basque Country” [32-43] es descriuen les propostes d’innovació rural de les institucions públiques basques adreçades a les famílies camperoles. No pas a les explotacions agràries! Les institucions estan convençudes que és en l’àmbit de relacions domèstiques on cal pressionar per a

l’assoliment de canvis positius en el món rural. En l’estudi de Mauleón es trenen els tres vessants del poder de manera prou evident, tant per la prefiguració de la diversitat d’escenaris familiars contemplats per les instàncies de poder, com per la resposta que li donen les famílies.

Lutz Laschewski i Rosemarie Siebert emfasitzen molts rebrecs heretats de l’economia planificada en Social Capital Formation in Rural East Germany [20-31]. Al capdavall, l’evolució postpaternalista de les comunitats rurals de l’antiga RDA les ha portat a emparar-se sota el poder dels propietaris dels recursos locals els quals són, ben sovint, els antics jerarques de les empreses de l’Estat. Això fa que la discussió i l’aplicació de polítiques generades en les institucions democràtiques siguin lluny de ser decisives en la innovació i desenvolupament econòmic i social de les comunitats.