<<< retrocedir   Després, veiem aparèixer, a poc a poc, els pastors, els pastors de xais, parents dels de Palestina, d'aquells que invocava el Crist quan deia: "Jo sóc el bon pastor. Cuito per l'anyell esgarriat."

Més endavant trobem els seminòmades i els semisedentaris, nòmades que comencen a sedentaritzar-se, els quals s'instal•len en petites viles de les quals en veureu després la forma tan curiosa que presenten. Aquesta gent, els quals temps enrera eren nòmades, s'habituaren a poc a poc a vetllar les collites per als nòmades del desert, els grans i potents ramaders de camells del desert, dels quals, el més sovint, depenien; i s'han habituat de tal manera a la vida sedentària que, potser, no es veurien en cor de reprendre la vida nòmada si no és per necessitat sobrevinguda, violenta, com pot ser una maltempsada o una guerra.

Un d'aquests em deia: "Els meus camells ja no són capaços de brostejar l'herbei àcid del desert." I encara, més enllà, retrobem el veritable desert amb els nòmades de gran volada els quals recorden vivament aquells que havien senyorejat per tot Àsia fins a plantar-se a les portes d'Europa, els mongols i els tàrtars. Hi trobem grans agrupaments com els [alauís?] i els [drusos?]. Els [alauís?] tenen 3.000 tendes i poden posar 8.000 combatents en peu de guerra. Els drusos tenen 4.000 tendes i poden aixecar una host de 10.000 combatents. Imagineu-vos l'espectacle que poden oferir aquests grans nòmades durant l'hivern en ruta des de Mesopotàmia fins als altiplans de Síria, fins als cims del Líban i l'Antilíban, els quals, a vegades, freguen els 3.000 metres, i, més sovint, atenyen els 2.000 i 1.500 metres, de manera que, en conseqüència, encara disposen d'herbatges escadussers, fins i tot en els estius molt calorosos. [...]

Diversitat de religions

En examinar la regió de prop, repassarem quins són els seus elements, val a dir que extremadament complexos. Evidentment, la població, que de ben segur no ateny els tres milions d'habitants, és musulmana en la seva majoria. D'entre els musulmans distingim dos grups diferents: els sunnites, els quals representen la gran tradició ortodoxa, i els xiïtes, els quals són força nombrosos a la regió de Tir i de Sidó. També n'hi ha alguns grapats a la Bekaa.

Frec a frec amb aquests dos grups que poden considerar-se com els tradicionals d'entre els mahometans, hi ha els cristians, els quals també són molt dividits. Quan el governador turc d'Alep féu l'honor de rebre'm, convocà també les autoritats religioses per a l'ocasió.

Em vaig trobar així en presència dels cinc bisbes catòlics de la ciutat, a més a més dels bisbes ortodoxos. Entre els grups adscrits a l'Església de Roma, hi ha els maronites, els quals són els cristians del Líban, els nostres protegits tradicionals, els catòlics armenis, els catòlics siríacs i sense oblidar els llatins.

[...] Així mateix, els ortodoxos grecs són molt nombrosos. També hi ha una bona colla de petites comunitats de jueus, els quals són en nombre d'uns 17.000, radicades a les ciutats. I encara, una munió de grups reduïts, els més importants dels quals ja he esmentat: els alauís són uns 300.000, d’ansarians es compten unes desenes de milers i els drusos vénen a ser 300.000. [...]

Les ciutats

[...] Com sigui que no us puc parlar de totes les qüestions, tan captivadores, que Síria planteja, m'agradaria només plantejar-vos-en i resoldre'n una sola, de geografia humana: on són situades les ciutats?   seguir >>>