Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

Mercès a l'anomenada assolida pels seus cursos del Col·legi de França, Jean Bruhnes (1869-1930) va ser cridat sovint per les societats geogràfiques, l'École Pratique des Hautes Études o la Sorbona per a impartir conferències de geografia humana. Així, la Societat d'Amics de la Universitat de París, la qual organitzava les famoses "conferències de dijous al vespre" en el gran amfiteatre de la Sorbona, va convidar el geògraf per a exposar la seva opinió sobre Canadà (el 17 de febrer de 1927) i, més endavant, sobre "Síria" (Síria i Líban, el 25 d'abril de 1929). Aquestes dissertacions varen ser il·lustrades amb diapositives extretes de la col·lecció dels Archives de la Planète del Musée Albert Kahn. Seguidament reproduïm uns extractes del text de la conferència sobre aquesta "altra xarnera asiàtica" que tant apassionava Brunhes per la seva situació geogràfica "entre el desert i la Mediterrània": Síria.

 

Gran amfiteatre de la Sorbona (París)

25 d'abril de 1929

Síria

[...] Avui entendrem el mot Síria per la seva significació política, és a dir pel conjunt de països que han estat confiats al mandat francès, el qual es composa per la República del Líban, l'antic Gran Líban, per l'estat de Síria que té Damasc com a capital i que abasta tot aquell àmbit que temps enrere era l'estat de Damasc, per l'estat d'Alep, pel territori dels alauís i per la muntanya drusa. Aquest territori és riberenc de la Mediterrània; la seva direcció va de nord a sud. A l'oest, salvat el gran bony de l'Anatòlia, la costa forma el golf d'Alexandreta i pren la direcció aproximada de nord a sud. És per aquest cantó on comença allò que anomenem Síria.

Síria, l'antiga Fenícia. No us refaré la història completa d'aquesta denominació que prové del nom de la ciutat de Tir, Sur, el qual ha esdevingut Síria, de manera semblant com dels filisteus ha sorgit el nom de Palestina.

La regió és disposa en direcció nord-sud no només pel seu ribatge, sinó també per les seves grans línies tectòniques. A la riba de la mar es troba el Líban el qual es prolonga cap al nord pel massís d'Ansaria; immediatament trobarem una gran depressió; i, tot seguit, l'Antilíban, paral•lel al Líban. La nostra Síria sota mandat francès s'estira part d'allà, cap a l'est, i s'estén més enllà de les ruïnes de Palmira, les quals us mostraré després en les projeccions.

Som en un punt de contacte per excel•lència, contacte des del punt de vista geològic, des del punt de vista geogràfic i des del punt de vista humà. [...]

 

[Enllestida la descripció dels grans trets geològics i geogràfics de Síria, Jean Bruhnes abordà tot seguit els de la geografia humana.]

 

[...] Si fem un tall de geografia humana, des de la Mediterrània fins al gran desert de Síria, veurem com un seguit d'activitats humanes d'ordre molt divers se succeeix de manera ben admirable en un espai com un cop de puny. Arran de mar trobem els pescadors i els navegants. Els navegants feren la fortuna de les singladures primitives de Tir i de Sidó. En certa manera encara duren. Els pescadors recollien la petxina que donava la porpra. La porpra fou creada, industrialitzada i desenvolupada pels pescadors, tan modestos, i pels industrials, veritables artífexs, de Tir i de Sidó.

Tot seguit, sobre les faldes del Líban que miren cap a la Mediterrània trobem els arboricultors més admirables, veritables horticultors que retrobem ací i allà, en tot el rodal de la Mediterrània, els quals han tingut prou empenta com per tenir cura de l'arbre com si fos una flor, d'aixecar, en els vessants tan picats de les muntanyes, terrasses amb petits murs de pedra seca aguantant feixes de terra vegetal; quan arriben les pluges i arrosseguen una bona part de la terra, els homes, soferts i treballadors per excel•lència, la remunten penosament fins a les feixes esglaonades. És precisament a Síria on s'originà aquesta tradició esplèndida de conreu en terrasses la qual és una de les característiques del nostre domini mediterrani.

Enfilem-nos rostos amunt. Quan cessa l'arboricultura, trobem els veritables grans conreus; a la Bekaa trobem els veritables agricultors, els conreadors de cereals, semblants als de les nostres riques planes agrícoles de França.   seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
18 d'abril de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat