La sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va ser el marc escollit per presentar el llibre Del paradís a la nació: la muntanya a Catalunya, segles XV a XX de Francesc Roma i Casanovas el proppassat dia primer de febrer. Va ser publicat per Cossetània Edicions (Col·lecció Antines, 9) a darreries de l'any 2004.

Enllestides les presentacions protocol·làries i institucionals, el doctor Abel Albet, professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va glossar breument la trajectòria investigadora de Francesc Roma, especialista prou reconegut de les transformacions ideològiques en la percepció social del paisatge muntanyenc. Destacà la seva estada prop del professor Augustin Berque de la Universitat de París, capdavanter mundial sobre el tema i impulsor de la teoria de la mediança per a l'anàlisi del paisatge. En fi, Albet va confessar el goig que va tenir en poder dirigir la tesi doctoral de Roma, la qual, bo i reduïda, esporgada de tecnicismes i recreada per al gran públic, era l'obra de la qual es presentava l'edició.

La intervenció del doctor Roma, molt més generosa en durada i abast temàtic, va emfasitzar en la relació de l'obra amb el CEC. Per moltes raons. El CEC és un referent indefugible d'allò que els geògrafs bressolats en l'enteniment del territori com a producte social han anomenat excursionisme científic. Seguint-los la veta, el CEC és el marc adient per a presentar una obra que mostra la descoberta de la muntanya a través de l'excursionisme. Però l'excursionisme també ha fet que la societat canviés la visió que es tenia de la muntanya en el passat, més o menys reculat. Així mateix, l'excursionisme esdevé imatge de la salvaguarda del país. La tria de la figura de Josep Iglésies com a referent en el qual convergeixen bona part d'aquestes mediances, és bona prova de l'actiu i el passiu excursionista dipositat en el paisatge.

Per acabar, Roma va reiterar, com ja havia insinuat abans, més encongidament, el professor Albet, l'efecte de la intervenció humana sobre el paisatge natural per transformar-lo en natura humanitzada. En aquest sentit, només cal donar una ullada al paisatge explotat per les activitats de turisme de masses. Les antinòmies entre paradís i infern, entre identitat i banalitat, entre nació i desnaturalització, es poden exemplificar amb innombrables casos. La rememoració del cas del Pla de Beret no va deixar cap ombra de dubte a la nombrosa assistència a l'acte. [Joaquim Cabeza]