El professor Mike A. Crang, de la Universitat de Durham, és una figura molt destacada en el panorama de renovació temàtica i conceptual de la Geografia Humana. Ben conegut, com va assenyalar la professora Mª Dolors Garcia Ramon, presidenta de la SCG, pel seu manual de nova geografia cultural Cultural Geography (1998), ha dedicat la seva recerca a d’altres temes actuals, com ara la rellevància de les tècniques qualitatives en la recerca geogràfica o, més recentment, l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’espai geogràfic.

Aquest darrer tema és el que el va ocupar en la conferència que va impartir el 16 de desembre de 2004 amb el títol de World wide cities: information, space and urban life. La seva proposta va anar tant adreçada a veure com l’espai electrònic resultant d’aquestes noves tecnologies ha afectat els espais urbans, com a discernir de quina manera les

informació es concentren no només a determinades regions del món, sinó als principals nuclis urbans d’aquestes. El mapa de densitat de connexions a Internet, per exemple, evoca amb claredat un mapa de ciutats, un mapa de xarxes urbanes. I, tanmateix, aquesta constatació no hauria de portar a convertir les ciutats en mers nodes, “hubs” o centres de connexió. La manera com vivim i ens relacionem a les ciutats també es veu afectada per aquesta nova circulació de fluxos d’informació (hi ha algun exemple més clar que l’ús dels telèfons mòbils, capaços de vèncer totes les barreres geogràfiques, per parlar entre distàncies ridículament curtes?)

La segona qüestió, és a dir com l’espai electrònic està afectant les nostres percepcions i concepcions de l’espai, va donar lloc a una reflexió dilatada per part del professor Crang. D’entrada, val a dir que la

societat connectada és una societat on la informació, els fluxos, l’emmagatzematge, les entrades són totalment controlats. En un món d’ubiqüitat i instantaneïtat, el temps suplanta l’espai, però és precisament des de certs punts d’aquest d’on s’exerceix el control de la informació i de la seva circulació. I cal insistir, com va fer el professor Crang, que per a qui està desconnectat, tot esdevé molt més difícil (que fàcil comença a ser fer transaccions financeres des de casa a través d’Internet i que difícil pot arribar a ser fer-ho des d’una agència bancària, especialment si la proliferació del “tele-banc” condueix a un progressiu tancament d’oficines!)

El professor Crang va basar a continuació les seves reflexions sobre el que podem aprendre a propòsit dels canvis en l’espai geogràfic del treball de dos arquitectes: Marcos Novak i Lebbeus Woods.    seguir >>>

característiques d’aquest espai electrònic poden estar afectant la nostra pròpia concepció de l’espai.

La primera qüestió en què es va aturar va ser en la discussió de si les noves tecnologies, tal com es repeteix sovint, efectivament encongeixen el món, aboleixen les distàncies i provoquen, per tant, una total llibertat locacional. Tal com va argumentar el professor Crang, de cap manera no es pot identificar la major flexibilitat amb la indiferència locacional; en aquest sentit, les diferències geogràfiques existents no fan sinó tornar-se cada cop més decisives. Per altra banda, el mapa dels fluxos d’informació en el món reflecteix ben fidelment les desigualtats econòmiques i permet afirmar que l’accés a la informació és sens dubte més gran però, en tot cas, també més desigual.

Encara amb més precisió, es pot dir que, des del punt de vista geogràfic, les majors densitats en l’ús de tecnologies de la