El professor Carlos Taibo és presentat per Mireia Baylina
en encetar el curset Europa
central y oriental: conflictos olvidados y tercermundización que va impartir els dies 29 i 30
de novembre proppassats.

una polarització política entre un sector nacionalista de tall parafeixista i un sector neoliberal d’absoluta submissió a l’exterior. Montenegro es debat en l’articulació o no d’un projecte d’independència. La societat està dividida al respecte i la Unió Europea ha passat de donar suport a aquest procés (any 2000) a no donar-li’n en l’actualitat. Una altra entitat de què es parla per la demanda expressa d’independència és la Voivodina, al nord de

Carlos Taibo és un reconegut politòleg i expert analista de les transicions polítiques de l’Europa central, oriental i de la Unió Soviètica, així com de molts conflictes internacionals com el de Iugoslàvia, Txetxènia o Irak. Ha escrit una vintena de monografies, majoritàriament relatives als canvis succeïts a l’Europa central i oriental contemporània, tals com La desintegración de Yugoslavia (2001), El conflicto de Chechenia (2000), La explosión soviética (2000), La Unión Soviética. El espacio ruso-soviético en el siglo XX (1999), Las transiciones en la Europa central y oriental (1998), Crisis y cambio en la Europa del Este (1995), Los conflictos yugoslavos (1995). La seva última obra és No es lo que nos cuentan. Una crítica de la Unión Europea realmente existente (2004).

El professor Taibo presenta el seminari en dues sessions, la primera “El espacio posyugoslavo hoy: conflictos y dependencias”, dedicada a la situació actual dels Balcans occidentals i la segona, “La ampliación de la UE: una visión desde los problemas de los candidatos”, en què ofereix una visió crítica de la Unió Europea des de la perspectiva d’aquesta regió del sud-est d’Europa.

Taibo exposa abans que res el seu desig per rescatar de l’oblit el que ha passat en l’espai balcànic en els darrers anys, després que la desaparició del conflicte, el temps i la política hagin fet perdre interès per aquesta regió. En aquest sentit, es lamenta que l’interès pels conflictes decaigui quan més a l’est i més al sud es trobin. Per corregir aquesta tendència Taibo repassà l’estat polític, social i econòmic de les vuit entitats que neixen de la desintegració de Iugoslàvia (Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Voivodina, Kosovo i Macedònia), examinant el perfil dels principals problemes d’ordre econòmic, de vincles internacionals... que existeixen avui a la regió. D’Eslovènia destaca que és el país que surt més ben parat del conflicte, i el que ha presentat menys problemes en l’ampliació, bàsicament per la seva debilitat del sector agrari; malgrat tot, també hi detecta bosses de pobresa importants. Croàcia ha de facilitar encara el retorn de la important minoria Sèrbia. Bòsnia-Hercegovina té resolta l’estabilitat però poc reconstruïda la vida multiètnica. D’aquesta federació exposa que els Acords de Dayton deixen molt clara la descentralització en dues entitats federades, amb dos exèrcits, però molt poc l’actuació de l’Estat federal comú. També destacà l’alentiment del retorn dels refugiats, amb les implicacions polítiques que això comporta, sobretot en les eleccions. Sèrbia la veu en una genèrica postració econòmica i en complicada situació política. En destaca una ràpida renovació dels personatges clau i

Sèrbia, amb un 17% de presència hongaresa. El futur de Kosovo (protectorat internacional des de 1999) també és objecte d’anàlisi en termes de possible autodeterminació, reintegració a Sèrbia, o federació a tres bandes (Sèrbia, Montenegro i Kosovo), i Taibo en subratlla l’existència de moltes formes de capitalisme mafiós (com en altres països balcànics). Finalment, de Macedònia esmenta la seva fragilitat pel que fa a l’acord de pau i no hi descarta el resorgiment de tensions.

D’aquest repàs, n’extreu algunes conclusions: 1) L’escenari dels Balcans occidentals és més benigne que el de fa deu anys. La paraula “guerra” ja no ho omple tot, però els riscs no han desaparegut i els estats i entitats resultants són molt fràgils. 2) La situació econòmica és dolenta. L’ajut econòmic de l’exterior ha arribat tard i de forma desigual segons els països; s’han interromput els vincles comercials entre ells i se n’han anat molts diners en defensa. 3) La debilitació de les relacions horitzontals ha estat un instrument per ratificar la identitat i la idea de frontera. 4) El tribunal internacional de La Haia no ha resolt problemes importants com no encausar F.Tudjman o negar-se a investigar si la OTAN ha comès crims de guerra o contra la humanitat en la seva participació en el conflicte.    seguir >>>