Els estudis de batxillerat podrien incorporar una assignatura de gestió del territori i del paisatge com a matèria optativa. Aquesta sembla ser la intenció del Departament de Política Territorial, que a través del director general d'Arquitectura i Paisatge, el Sr. Joan Ganyet, ja ha tingut contactes amb el Departament d'Ensenyament a fi i efecte que en els cursos propvinents s'ofereixin uns crèdits amb la denominació de "Ciutat, territori i paisatge". La proposta preten traslladar a Catalunya una pràctica sovintejada a Europa i que ja ha estat adoptada per les universitats catalanes, les quals han convertit la protecció dels paisatge i la gestió del territori en matèria formativa.

La iniciativa s'emmarca en un conjunt d'accions legals i pedagògiques per a capgirar una tendència històrica --la descura amb la qual en aquest país es tracta l'estudi del paisatge-- bo i aprofitant una creixent sensibilització de la ciutadania, moviments de defensa del territori, ajuntaments i, fins i tot, empreses que desitgen incorporar la seva imatge corporativa a la temàtica medioambiental.

Abans de l'estiu es constituirà l'Observatori Català del Paisatge, un consorci en el consell rector del qual, ultra la Generalitat, hi haurà les universitats, els col•legis professionals, la Fundació Territori i Paisatge, ajuntaments i les dues associacions de municipis. També tindrà un consell assessor format per figures destacades del ram. L'Observatori, entre d'altres competències, unificarà la metodologia d'anàlisi per a elaborar els catàlegs de paisatge i fixarà objectius de qualitat i directrius paisatgístiques.

Una de les primeres lleis que sortiran de la cuina de Política Territorial serà la del Paisatge. Ganyet ha confirmat el propòsit que sigui redactada abans de l'estiu per tal que pugui ser discutida en el Parlament durant el proper període de sessions i quedar aprovada cap a finals del 2004 o a principis de 2005. La llei assenyalarà criteris que hauran de ser introduïts en els plans territorials parcials de les set regions de Catalunya, l'aprovació dels quals ha estat promesa pel Govern per abans de dos anys. La Generalitat demanarà al Govern d'Espanya que s'afegeixi a la llista d'Estats que han ratificat la Convenció Europea del Paisatge.

La Generalitat definirà vint àrees d'intervenció paisatgística --cinc per any-- durant el present mandat. S'hi efectuaran actuacions concretes finançades per un fons públic i per aportacions d'empreses privades. Els àmbits seleccionats tindran un abast supramunicipal i contindran nuclis urbans consolidats, franges perifèriques --els sectors fronterers entre camp i ciutat, els quals solen ser els més malmesos-- i camp obert.

Els ajuntaments, les escoles, els mitjans de comunicació locals i els grups organitzats per a la defensa del territori seran invitats a participar-hi expressament. Durant el període d'execució, que podrà durar entre tres i quatre anys, s'organitzaran visites concertades i es demanarà la implicació dels mitjans de comunicació per tal que la població en prengui coneixement. No s'actuarà sobre els paratges més malmesos atès com caldria una inversió molt elevada per fe notar mínimament els efectes. Tampoc no es preservaran els que siguin en bon estat. En definitiva, s'intervindrà en els que corren el risc de degradació però que encara tenen remei. La preferència serà per als passadissos, les zones de pas molt sovintejades, les actuacions en les quals seran més visibles i poden tenir un to exemplar més gran.

Per bé que els àmbits de millora paisatgística seran concretades en l'Observatori, algunes ja tenen cap i peus. En efecte, una de les operacions pioneres es portarà a terme pels volts de Vilafranca del Penedès, lloc on coincideixen una zona urbana, franges perifèriques, nuclis petits i els paisatge vitivinícola tan característic de la comarca. Altres podrien localitzar-se en els estreps de Sant Llorenç i en algun fondal dels que travessa l'eix Vic-Olot. [Ramon Suñé]