Grup de paisatge i gestió del territori
 
Origen de la proposta

Els darrers anys hem assistit a un renovat protagonisme del paisatge en els àmbits professionals relacionats amb la planificació territorial i urbanística. D'altra banda, el paisatge està assolint el reconeixement d'objecte d'interès social, reconeixement que s'ha començat a traduir en algunes iniciatives polítiques que a curt o mig termini s'hauran de plasmar en forma de lleis, programes i estratègies concretes.

Aquí no pertoca tractar de les arrels de l'actualitat o "moda" del paisatge, que diversos autors relacionen amb la crisi ecològica global i amb la necessitat d'identificació de les poblacions amb els llocs com a reacció front el procés de despersonalització d'aquests mateixos. Tanmateix, convé assenyalar que l'actual interès social pel paisatge està associat a unes variables que excedeixen l'anàlisi biofísica pròpia de la geografia física o de l'ecologia, com ara: la cultura, l'economia, la qualitat de vida, el desenvolupament local, etc.

El creixement de l'interès social pel paisatge constitueix una oportunitat per a la geografia de retrobar-se amb un dels seus objectes tradicionals d'estudi i alhora de renovar-se epistemològicament, i als geògrafs els obre un ventall de noves possibilitats professionals per al qual han d'estar preparats.

Paisatge i planificació territorial: el paper dels geografs professionals

Tradicionalment al nostre país la contribució dels geògrafs en els processos professionals d'intervenció en el territori, a través de la redacció del planejament territorial i urbanístic, ha estat caracteritzada pel seu caràcter subsidiari. Normalment s'ha reservat als geògrafs la redacció d'estudis sectorials de base, consubstancials als instruments de planejament, mentre que la concepció dels criteris d'ordenació o d'intervenció han estat obra quasi en exclusiva d'altres professionals.

Els darrers anys aquesta situació ha començat a canviar a causa de la necessitat peremptòria del treball interdisciplinari i multiprofessional derivada de la complexitat creixent de les dinàmiques territorials, però no s'ha arribat encara a una situació en la que els geògrafs puguin aportar tot el coneixement que els proporciona una preparació idònia per tractar al mateix nivell amb els altres professionals que treballen el territori i el paisatge.

Les alternatives a la situació actual

Són diversos els factors que expliquen el lloc que ocupa la geografia i els geògrafs en l'àmbit professional de la planificació territorial i del paisatge: la major tradició professional d'altres especialitats en la materia, la manca de reconeixement jurídic professional, el perfil excessivament acadèmic de la geografia, els obstacles corporatius, etc., sense desestimar la poca autovaloració dels recursos i les capacitats pròpies dels geògrafs.

La reversió d'aquesta situació passa necessàriament per potenciar la presència (actualment molt escassa) de les assignatures de paisatge en els plans d'estudi de les llicenciatures de geografia i per l'organització d'estudis de tercer cicle orientats a l'especialització professional (mestratges, postgraus, cursos d'especialització).

Al costat de la imprescindible potenciació dels estudis de paisatge en el marc de la formació universitària, són necessàries altres iniciatives que es poden impulsar des de les plataformes professionals dels geògrafs (seminaris, debats, conferències, etc.), en la línia de les accions promogudes pel Col•legi de Geògrafs i l'AGPC. És en aquest sentit que es planteja la present proposta de creació del Grup de paisatge i gestió del territori, com a col•lectiu sorgit dins del Col•legi de Geògrafs i obert als geògrafs professionals especialment interessats pel paisatge i la gestió del territori, sense excloure la participació ocasional d'altres especialistes que treballen en la matèria.

Objectius del grup de treball

La creació del Grup de paisatge i gestió del territori, dins del Col•legi de Geògrafs, es planteja com a instrument per a promoure el debat, des d'una plataforma estable, sobre el lloc que ha d'ocupar el paisatge i sobre les oportunitats professionals que generen les noves demandes socials relacionades amb el paisatge i la gestió del territori:

• paisatge i ordenació territorial,
• paisatge i planejament urbanístic,
• paisatge i desenvolupament territorial,
• paisatge i patrimoni,
• paisatge i desenvolupament turístic i
• paisatge i espai urbà.

Com a projectes que es podrien desenvolupar en el marc del grup, a títol indicatiu s'assenyalen alguns exemples:

• el recull i l'anàlisi de la documentació legal referida al paisatge i la gestió del territori,
• l'elaboració d'una base de dades sobre estudis de paisatge relacionats amb la gestió del territori,
• l'organització d'actes (trobades, jornades, conferències, etc.),
• el disseny d'un espai al web del Col•legi de Geògrafs i de l'AGPC sobre paisatge i gestió del territori,
• la col•laboració amb iniciatives amb objectius similars sorgides d'altres àmbits,
• l'assessorament a l'Administració pública,
• la definició de les necessitats de formació per al geògraf especialitzat en el paisatge i la gestió del territori,
• l'impuls de la reforma dels estudis i la presència del paisatge a les llicenciatures, i
• vetllar per a què les ofertes dins del camp de treball específic del paisatge es canalitzin a través de la borsa de treball que organitzi el Col•legi de Geògrafs.

Com a estratègia a seguir, es planteja el treball per projectes concrets, d'acord amb les possibilitats i la disponibilitat dels membres del grup, i un treball més a llarg termini per anar bastint un cos d'informació, de documentació i d'experiències consistents sobre el tema.

Organització

El Grup s'inserirà dins de la Delegació del Col•legi de Geògrafs a Catalunya i s'hi podran incorporar tots els col•legiats i, també, tots els socis de l'AGPC que treballin o estiguin interessats en el paisatge i la gestió i l'ordenació del territori.

El Grup s'organitzarà a partir d'un Plenari i d'una Secretaria permanent. El Plenari realitzarà un parell de reunions anuals. En la primera reunió de l'any s'aprovarà, entre altres temes, el programa de treball anual i en la darrera s'avaluaran l'execució d'aquest programa i els objectius assolits. Aquest programa serà també aprovat o esmenat, si s'escau, per les juntes de la Delegació del Col•legi de Geògrafs a Catalunya i de l'AGPC.

La Secretaria permanent estarà formada per unes tres persones i convocarà les reunions plenàries, en proposarà l'ordre del dia, n'elaborarà l'acta, vetllarà per l'execució dels acords i, especialment, farà el seguiment dels projectes inclosos en el programa anual.

Els projectes tindran assignats uns responsables i es portaran a terme per part d'aquests, per part d'altres membres del Grup o per part de tècnics totalment externs.

Recursos

Els projectes a desenvolupar s'hauran de finançar amb els recursos que puguin aportar el Col•legi de Geògrafs i l'AGPC, o bé amb recursos o esponsoritzacions de tercers. Es podrà preveure una quota anual per part dels membres del Grup, especialment d'aquells que encara no estiguin col•legiats o associats.

Les necessitats de recursos econòmics i materials seran en funció dels projectes i de les seves característiques. Aquestes es determinaran anualment de forma paral•lela a l'elaboració i aprovació del programa de treball. Per a aquest any 2004 encara està pendent de definir.

Jaume Busquets i Fàbregas, coordinador
Ignasi Cuadros i Vila