Enguany la sortida d’estudi de la SCG corresponent a la primavera ha estat organitzada per la plataforma cívica Salvem l’Empordà (www.salvem-emporda.org). Com sempre, el viatge en autocar va servir per anar aportant algunes dades sobre l’objecte de la visita; en aquesta ocasió també vam veure un vídeo amb un reportatge televisiu sobre la plataforma amfitriona.

Un cop a l’Alt Empordà vam iniciar el recorregut pel seu extrem sud, a l’Escala, i més concretament a la cala Montgó. Ens acompanyaren en tot moment diversos membres de la Plataforma, exercint de guia principal l’arquitecta Anna Albó. A Montgó vam observar el contrast entre una urbanització massificada i de poca qualitat amb el paratge protegit del Montgrí (bosc catalogat). També a l’Escala vam veure la plana agrícola de Vilanera, on fa pocs mesos s’ha aconseguit aturar un projecte de camp de golf. Tot passant per l’Armentera es va comentar el contenciós obert amb la pretensió de fer-hi una gran urbanització, si bé de moment també s’ha aconseguit aturar. Un cop al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà vam pujar a les torres Senillosa, antigues sitges d’arròs actualment en desús i adaptades com

a observatori. Des d’aquest mirador excepcional i en un dia magnífic vam fruir de la vista de tota la plana de l’Empordà amb el marc de les muntanyes circumdants, ben nevades en el cas del massís del Canigó i els volts de Camprodon. Sebastià Delclós (Pitruc), enginyer de forests i actiu membre de la plataforma va plantejar, com en un primer esbós del paisatge, diversos aspectes de la lluita per la protecció del medi: els molins de vent, els corredors biològics, la gestió dels espais naturals... La protecció dels Aiguamolls es presentà com un gran èxit en tots els ordres, en especial per l’enorme increment d’espècies, principalment ocells, que s’hi troben al llarg de l’any.

Tot seguit ens adreçàrem a Cap Ras, passant pel sector hoteler de Santa Margarida (Roses) i pel samontà de Palau-saverdera, Pau i Vilajuïga. Aquest sector encara molt preservat i en el que la vinya recupera embranzida, patirà en anys propers un creixement urbanístic segur, atesa la magnífica panoràmica que s’hi domina, la proximitat a diversos centres d’interès turístic i la saturació i degradació urbanística de nuclis com ara Roses. A Cap Ras ens vam fer càrrec de la importància de preservar aquest espai natural: el darrer de costa encara per urbanitzar dins el terme de Llançà (bé que la meitat nord del cap pertany a Colera) i un dels últims entre el Port de la Selva i la frontera.

A la tarda, després de dinar a Palau-saverdera, vam celebrar una la taula rodona al Museu del Joguet de Figueres, entitat a la qual agraïm la gentil cessió de la seva sala d’actes. Hi intervingueren Anna Albó, el geògraf Carles Vallès i l’advocat Josep Siurana; aquest darrer ens va adreçar unes amables paraules de benvinguda. Després de fer una presentació de l’organització interna de la plataforma i dels objectius que l'animen es va celebrar un debat sobre molt diversos aspectes. Algú va trobar en falta la presència d'altres parers respecte del model de creixement empordanès, però ni la sortida d'estudi ni el debat pretenia en aquesta ocasió confrontar les diverses filosofies d’actuació en el territori, sinó només conèixer una de les posicions possibles: la proteccionista.

La Societat va agrair la invitació de Salvem l’Empordà i l’oportunitat de conèixer aquesta comarca sota un altre punt de vista: el d’una ciutadania que no vol restar indiferent i passiva davant les agressions mediambientals i la transformació del seu paisatge, que vol defensar un model de creixement sostenible i que propugna una nova cultura del territori.

Jesús Burgueño