El viatge de Setmana Santa d’enguany no pretenia pas resseguir el típic circuit del Peloponès, sinó la Grècia continental, molt menys coneguda, i especialment les regions de Tessàlia i Macedònia, a l’entorn de la muntanya de l’Olimp, la més alta del país (2.918 m). Així, el recorregut, a grans trets, va ser un circuit d’anada i tornada, de vuit dies, des del dia 3 fins a l’11 d’abril, des d’Atenes fins a Tessalònica... del món clàssic a l’era cristiana. Com en les edicions anteriors, aquest viatge va ser organitzat i portat a terme per ARAC (Associació per a la Recerca d’Altres Cultures) amb eficiència completa.

Ja des del primer dia es va fer palès el component històric i, més en general, cultural, del viatge. Aquest dia s’esmerçà a visitar el santuari d’Eleusis, al matí, i en una aproximació a la muntanya del Parnàs, bo i fent camí per la Beòcia, durant la tarda. El record de l’Orestiada, l’ombra de Tebes i la batalla de Platea ens seguiren des del golf de Salamina fins ben a prop de l’antic pas de les Termòpiles, on férem nit.

L’endemà seguírem camí fins a Tessalònica amb parades a les excavacions de Dion, la ciutat sagrada dels macedonis, així com en el cadiral del tron dels déus, en el primer refugi de l’ascens a la muntanya de l’Olimp. Com, sortosament, es va esdevenir durant tot el viatge, el bon temps va fer possible la contemplació del crestall argentat de la muntanya sagrada i de les planes de la Beòcia i de la Tessàlia, apedaçades de verd i d’ocre, el del cereal creixent i el de les peces tot just llaurades per a sembrar el cotó.

La visita de Santa Sofia de Tessalònica va obrir el programa del tercer dia. Amb això encetàvem el contacte amb l’espiritualitat cristiana oriental. Ni que fos a distància, durant el mateix dia ho arrodonírem amb una excursió en barca vorejant el mont Athos. Situat en el dit més oriental de la península paleozoica de Calcídica, és un dels centres monàstics amb més anomenada de l’ortodòxia cristiana. El periple, d’unes dues hores, ens va permetre la contemplació d’una bona colla de monestirs, erigits com a veritables nius d’àligues suspesos en els estimballs de l’Athos, magnificent sobre l’atzur del mar i emblanquinat, encara a començament d’abril, en el cimal.

Les excavacions arqueològiques de les restes del passat de Macedònia s’han intensificat notablement durant els darrers anys. El coneixement de la planta hipodàmica de Pel•la, va ser el resultat més primerenc. L’antiga capital macedònia, erigida com a port de mar quatre segles abans de la nostra era, és separada actualment del litoral per més de deu quilòmetres de plana al•luvial de feracitat agrícola prou evident. Vàrem visitar aquelles restes, amb mosaics molt notables, abans de fer cap, el mateix matí del quart dia, vers Vergina (Aigai). Prop d’aquesta localitat, situada en allò que podria ser el terraprim macedònic, es troba el túmul funerari més important de la família reial de l’antiguitat. De deu anys ençà, el jaciment s’ha convertit en un complex museístic de primera línia mundial. Els mèrits són més que evidents. De les restes conservades destaca, per sobre de tot, la tomba i atuells mortuoris de Filip II, el pare d’Alexandre.

següent >>>