El passat dijous 26 de febrer, Ana Olivera, professora de geografia de la Universidad Autónoma de Madrid, va parlar de Barreras urbanísticas y arquitectónicas: una perspectiva desde la geografía social urbana.

La conferència va ser una excel•lent mostra de com la geografia social és una eina fonamental per a l’ordenació del territori: a partir de la idea que hi ha molts tipus de barreres que el que fan és segregar i excloure, Ana Olivera es va centrar en les barreres com obstacle a la mobilitat de les persones i a l’accessibilitat dels llocs, tot definint les barreres com un factor d’exclusió.

En la primera part de la conferència, Ana Olivera va fer un interessant repàs dels diferents tipus de mobilitat que tenen els individus segons les seves discapacitats i deficiències, tot donant unes xifres que mostren la importància del problema: a Espanya hi ha prop de 3,5 milions de persones amb dificultats de mobilitat, i uns 2 milions que no poden desplaçar-se fora de casa soles.

Aquesta població està relacionada amb l’edat: més del 70% dels més grans de 90 anys tenen algun tipus de discapacitat que afecta la seva mobilitat.

Així les coses, aquestes persones depenen, i molt, de les altres persones per a la seva vida quotidiana. Així que si es millora l’entorn, es millora la vida quotidiana de les persones que tenen dificultats lleus i de les persones que s’encarreguen de tenir cura dels discapacitats greus.

En la segona part de la conferència, Ana Olivera va tractar els problemes d’accessibilitat integral a la ciutat, en la ciutat, als edificis, a l’interior dels edificis, a cadascuna de les funcions dels edificis. Ana Olivera va remarcar que, lamentablement, gairebé tots els espais tenen un grau massa alt d’inaccessibilitat per una part molt important de la població, ja siguin les persones discapacitades, ja siguin les persones que s’encarreguen d’elles. La forma de fer ciutat crea barreres espacials: en la ciutat difusa, quan hom té ja una edat, com fa

per viure en una casa adossada de tres plantes a 30 km de les persones que et poden ajudar? I també: què passa amb la població vella que viu en pobles petits lluny de tot i de tothom?

I en la darrera part, Ana Olivera va fer un seguit de propostes sobre les coses que s’haurien de fer i que des de la geografia podríem fer. La primera és el catàleg i inventari dels llocs on hi ha problemes d’accessibilitat, i per tant, proposar i crear espais accessibles per a tothom. Així, Ana Olivera va esmentar que els treballs de geografia de la percepció són molt útils.

En la mitja hora final va haver un interessant debat entre les qüestions plantejades pel públic assistent i les respostes d’Ana Olivera. [Enric Mendizàbal]