<<< retrocedir

El segon dia, dijous 24 de gener, la professora Benejam dirigí l’esguard a la didàctica, des del punt de vista de l’alumnat, tot plantejant una pregunta fonamental: per què tothom no aprèn igual? A partir d’aquesta senzilla qüestió, anà desgranant tot una declaració de principis, sense l’observança dels quals el procés d’ensenyament-aprenentatge perd tot el seu sentit. La consideració de les potencialitats de l’alumne, diferents per a cadascú, obliga a no fer una única prova objectiva per a tothom, sinó plantejar una avaluació que consideri l’alumne en la seva individualitat.

La professora Benejam féu una assenyada defensa de la teoria de l’aprenentatge significatiu, aquell que considera imprescindible de relacionar nous sabers amb coneixements preexistents, per mor de poder teixir una xarxa conceptual com més va més complexa. Això obliga el docent a explorar les estructures mentals prèvies de l’alumne i a mantenir una exploració continuada al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta és la veritable avaluació, la que permet al professor d’adaptar-se a les necessitats de l’alumne. I reblà el clau amb una sentència prou il•lustrativa: “molts cops cal refer el camí, perquè de res no serveix córrer molt si un va pel camí equivocat”.

Amb aquests pressupòsits, la professora Benejam presentà el model de la instrucció per promoure un canvi conceptual de Cosgrove i Osborne (1985), que s’estructura en quatre fases: la preparació preliminar de la unitat per part del docent, la focalització de l’atenció de l’alumnat sobre les seves pròpies idees, el desafiament que duu a posar a prova les idees de l’alumne, i l’aplicació de conceptes a la resolució de problemes.

Al capdavall, el procés d’ensenyament-aprenentatge és un procés dialèctic amb la incertesa. Dit d’altra manera: el dubte com a mètode. Només així, un mestre pot ensenyar un alumne a caminar sol, que és del que es tracta.

El tercer dia, dimarts 27 de gener, la professora Roser Batllori tractà de la dialèctica local-global a l’ensenyament de la geografia, un enfocament necessari per comprendre l’actualitat, mirar de crear opinió i consciència social, i en darrera instància prendre decisions sobre la vida quotidiana. La professora Batllori destacà com entrebancs que s’interposen en aquesta manera de fer el predomini tradicional de la descripció sobre l’argumentació, la fragmentació curricular del saber geogràfic i la seqüenciació concèntrica de l’espai, des del més proper al més allunyat. En front d’això, la professora Batllori féu seva la proposta de Doreen Massey sobre la necessitat d’explicar allò que és singular, on la dimensió local ens permet de comprendre efectes diferents a partir dels mateixos fenòmens en un món global i interconnectat.

Rera aquesta introducció teòrica, la professora Batllori proposà una metodologia didàctica fonamentada en la correcta elecció de l’escala d’anàlisi del fenomen estudiat, la necessitat del “zoom geogràfic” per explicar la singularitat dels llocs, un nou guió per a l’estudi del medi que contempli la complexitat d’un lloc i la relacions que estableix amb els altres llocs, i l’ús dels coremes com a eina de conceptualització i representació de l’espai. Aquest mètode ha de permetre implementar un ensenyament de la geografia posat al dia, que sigui útil per explicar el món. Només així, serà possible d’interessar l’alumnat en la geografia. [Enric Bertran]