El 25 d'octubre de 2003 es féu una sortida d'estudi a la Selva Marítima, en el marc del cicle "Les altres comarques", coordinada i organitzada pel professor Jesús Burgueño, de la Universitat de Lleida. El curs baix de la Tordera i els sectors costaners immediats situats a banda i banda del petit delta formen un territori amb una clara unitat física i una notable cohesió social i econòmica. Com va afirmar Josep Iglésies: “el riu Tordera, en la realitat física igualment que en la econòmica, no separa res i hom transita d’una riba a l’altra sense obstacles i sense tenir la més mínima sensació de canviar de comarca.” Va ser la divisió provincial de 1833 la que establí un límit fluvial que trencà la unitat històrica que havia tingut el comtat, bisbat, vegueria i corregiment de Girona.

Vegeu el mapa del recorregut

En la consulta municipal de 1987 alguns ajuntaments van manifestar el seu desacord amb l’adscripció comarcal de 1936, tot proposant el reconeixement d’una nova comarca que comprengués el triangle Calella-Hostalric-Tossa (7 municipis de la Selva actual i altres 6 del Maresme). Diverses denominacions han estat proposades: Selva Marítima, Marina de la Selva, Baixa Tordera, Costa Brava Sud... El territori en litigi comprèn uns 360 km2 (més que, posem per cas, el Pla d’Urgell) i actualment supera els 135.000 habitants (més que, per exemple, Osona), degut al gran creixement que s’ha derivat de les activitats turístiques i de la progressiva inserció en les dinàmiques metropolitanes.

La via natural d’accés a la Selva Marítima és la pròpia Tordera. Hostalric es troba, enlairada en un esperó basàltic, a l’estratègica cruïlla entre la Depressió Prelitoral i l’obertura transversal que el riu ha obert en la Serralada Litoral. És, per tant, el punt de trobada del Vallès, el Montseny i les dues selves (la interior i la marítima). En aquesta localitat vam iniciar el nostre itinerari amb un passeig pel castell guiats pel sr. Josep Sabanyà, historiador. Vam pujar en una de les torres,

des del capdamunt de la qual, talment com el guaita medieval, es controlava la cruïlla de camins definida per la Depressió Prelitoral i la vall baixa de la Tordera.

Tot seguit vam fer via aigües avall per tal d’adreçar-nos a Blanes. Amb els seus prop de 33.000 habitants és la tercera ciutat de la província de Girona. Cap a migdia, acompanyats pel sr. Antoni Reyes, arxiver municipal de Blanes, així com pels geògrafs blanencs Juli Valdunciel i Isidre Serra, es realitzà un recorregut per la ciutat i es pujà al turó de Sant Joan. El temps va acompanyar, fins al punt que des del turó, la panoràmica es mostrà generosa i un podia veure Montjuïc i les torres Mapfre. La vista cap a la part meridional de la Costa Brava i vers les terres del delta de la Tordera era, també, fantàstica. El sr. Quim Valls, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Blanes, va fer una síntesi de la problemàtica urbanística de la vila.

La tarda es desenvolupà al sud de la Tordera o Alt Maresme. Després visitar el castell de Palafolls, guiats per l'arxiver municipal de Malgrat de Mar Josep Ma. Crosas, hom féu cap a la biblioteca de Malgrat, on se celebrà una taula rodona per debatre qüestions territorials d'aquestes terres. Hi van participar el srs. Josep Ma. Joher, geògraf, Jesús Rodríguez, historiador, Climent Polls, gerent de Ràdio Marina i Josep M. Crosas, que actuà de moderador. [Jesús Burgueño i Enric Bertran]

Fotografies del delta de la Tordera i del castell de Palafolls cedides per l'Ajuntament de Malgrat de Mar.