Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

Venim del XVIII Congreso de Geógrafos Españoles
Barcelona i Bellaterra, 24-27 de setembre de 2003

La lectura de les 57 comunicacions presentades al Congrés s'ordenà en tres tandes cadascuna de les quals de quatre sessions de treball simultànies. Els temes tractats a cada sessió s'expressen en la graella de la plana inicial de Venim del XVIII....


El programa es completà amb quatre taules rodones els lemes de les quals van ser:
els reptes de la geografia a l'ensenyament: de Bologna 2000 a la Ley de Calidad  /  la geografia en la societat  /  del postmodernisme a les noves geografies culturals  /  innovació, xarxes i fluxos en l'estudi del territori.. Cliqueu sobre els títols per a obtenir una impressió del debat que suscità.

 

Geografies per a una Societat global
diversitat, identitat i exclusió social

Taula rodona : Innovació, xarxes i fluxos en l’estudi del territori
Coordinadora: Montserrat Pallarès-Barberà, Universitat Autònoma de Barcelona.
Participants: Luis Àngel Fernández Hermana, director de la Revista electrònica en.red.ando. Francesc Muñoz Ramírez, Universitat Autònoma de Barcelona Joana Ma. Seguí Pons, Universitat de les Illes Balears. Antoni F. Tulla Pujol, Universitat Autonoma de Barcelona.

 

la impressió

Post data:
Les intervencions han estat publicades a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 57 (2004, pp. 159-180), de fa poc [28 de febrer de 2005].

Els passats 24, 25, 26 i 27 de setembre de 2003 es va celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona el XVIII Congrés de la Asociación de Geógrafos Españoles, AGE. Dins d’aquest, el divendres dia 26 va tenir lloc la taula rodona : “Innovació, xarxes i fluxos en l’estudi del territori”. L’acte es va realitzar a l’aula 501 de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta Universitat, i va comptar amb una nombrosa assistència de públic.

La taula va estar formada per Montserrat Pallarès Barberà com a coordinadora, i pels següents ponents: Luis Ángel Fernández Hermana, director de la revista electrònica en.red.ando, Francesc Muñoz Ramírez, Universitat Autònoma de Barcelona, Joana Maria Seguí Pons, Universitat de les Illes Balears i Antoni F. Tulla Pujol, Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquesta taula rodona es va analitzar quin és l’estat actual de l’anàlisi del territori en relació a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, i com aquesta anàlisi ha variat enormement a partir de la introducció de nous factors com la innovació, l’anàlisi de xarxes i fluxos, tant en les seves vessants tecnològiques, econòmiques, però també socials. La coordinadora introduí el tema remarcant el fet que al llarg de la història tots els canvis i innovacions en comunicacions han comportat variacions en les relacions i valoracions del territori; així com va formular les preguntes que encerclaven o feien de marc a la temàtica de la taula, que foren les següents. Com influeixen els avenços tecnològics en les dinàmiques geopolítiques, geosocials i mediambientals, en definitiva, en la construcció del món i en la percepció del territori més pròxim? Des d’una perspectiva més humanista, com influeix l’extrema velocitat dels fluxos en les transaccions i motivacions de les relacions humanes? Com influeix aquesta velocitat extrema en el significat que les persones atribueixen a les coses, en una gran varietat d’escenaris socials i culturals?

El model de territori existent fins als anys vuitantes del segle vint, quan van aparèixer i es van difondre amplament tots aquests nous factors, era un model unidireccional i presencial. Internet o la telefonia mòbil han generat relacions entre i amb el territori amb canvis substancials, i, així, ens trobem davant d’un nou model territorial, que cal analitzar, cal explicar, i cal, com van avançar diversos ponents de la jornada, cartografiar de nou.

Les relacions que s’estableixen en aquest nou territori ja no són únicament unidireccionals, sinó que presenten múltiples direccions i sentits; de la mateixa manera, les noves tecnologies han comportat que la “no presencialitat” en un espai i temps concret no solament no afecti negativament, sinó que constitueixi un incentiu per a les relacions en aquest territori emergent.

Tanmateix es ressalta també la gran importància que mostren els factors socials alhora de dibuixar aquest nou territori, tant directament en l’anàlisi econòmic geogràfic, com en l’establiment de noves xarxes i fluxos, que a la vegada, generen noves estructures tan presencials com virtuals.

Antoni F. Tulla es centrà en l’anàlisi les localitzacions en el territori, des d’una perspectiva de geografia econòmica. Afirmà que el concepte d’innovació no solament es pot avaluar sota criteris estrictament tecnològics, sinó que haurà d’anar irremeiablement lligat amb la innovació en termes socials; el capital social i el factor humà seran els eixos que vertebraran la nova geografia econòmica social. També apunta com aquests es poden analitzar a partir de les diverses xarxes i els fluxos generats en el seu interior.

 

El segon ponent, Francesc Muñoz, introdueix de ple l’anàlisi dels fluxos no presencials, virtuals, en l’estudi del territori. Aquest tipus de fluxos estan guanyant un major pes, tant relatiu com absolut respecte als fluxos materials, en la definició i concreció de la nova concepció de territori. Planteja la dialèctica entre espai dels indrets (llocs) i l’espai dels fluxos; també sobre el contingut econòmic i cultural de la velocitat, i com aquesta ajuda a entendre millor les xarxes i fluxos. En tercer lloc, des de la perspectiva de la geografia urbana, es qüestiona quin serà el nou urbanisme dels fluxos, i per últim exposa la necessitat de generar mapes nous que ajudin a representar i explicar aquesta nova situació, on conviuran els espais tradicionals, i aquests nous espais virtuals.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Cabeza, Natàlia; Pallarès, Montserrat (2003): "Innovació, xarxes i fluxos en l'estudi del territori. Impressions de la taula rodona al XVIII Congreso..., (Bellaterra, 25 de setembre de 2003)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S91185.htm

Joana Maria Seguí ens mostra un model d’integració de les xarxes i fluxos fixes, amb les xarxes virtuals. Presenta un exemple concret de com les noves tecnologies, entre elles les xarxes d’intercanvi d’informació, en relació als SIG, poden contribuir a generar nous tipus de tecnologies, a les que anomena intel·ligents, que es mostrin més eficients, més accessibles, més rentables en el territori i més respectuoses amb el medi ambient. Ens defineix el cas dels sistemes de transport intel·ligents. Ens presenta diversos exemples tant en el transport públic com en el privat, i els relaciona amb un dels punts clau de l’anàlisi de la geografia del transport: la mobilitat. Aquests models poden ser avaluats tant al transport urbà com interurbà, i entre els seus objectius més importants són el posar fre a la construcció desmesurada de nou viari, així com també cal destacar el seu alt potencial de multiplicador econòmic en el territori, tan a Europa com als Estats Units i Japó.

Per últim, Luis Ángel Fernández realitza una interessant cronologia sobre quina ha estat l’evolució de la xarxa d’Internet a nivell mundial i com aquesta tecnologia ha anat variant la concepció de territori i en definitiva, del món, que tenim avui dia. Ens parla, a l’igual que la resta de ponents de la taula, de la importància cada vegada major que presenten les xarxes d’intercanvi d’informació en la construcció d’aquest nou model territorial, sobretot lligant aquesta idea al concepte de velocitat d’intercanvi de informació, anteriorment ja debatut. Exposa el fet que la nova concepció de territori que està emergint necessitarà dels Professionals de la geografia per tal de poder realitzar mapes que no tan sols plasmin aquesta nova realitat, sinó que a més a més, siguin capaços d’explicar-la i fer-la arribar a la resta de la societat.

Cada vegada és més evident la necessitat d’integrar l’anàlisi de xarxes i fluxos, tan físics com virtuals en l’estudi del territori. Aquest objectiu ha de comptar, necessàriament, amb un desenvolupament de la cartografia que sigui capaç de poder donar resposta al nou model de territori que s’està generant i a als nous tipus de relacions que s’estan redefinint contínuament en el territori global. Aquests mapes han d’integrar els espais tradicionals i els espais virtuals, els “no llocs”, de manera que la seva coexistència pugui ser explicada i analitzada a partir dels mateixos. [Natàlia Cabeza Bentané i Montserrat Pallarès Barberà ]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
4 d'octubre de 2003
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat