La lectura de les 57 comunicacions presentades al Congrés s'ordenà en tres tandes cadascuna de les quals de quatre sessions de treball simultànies. Els temes tractats a cada sessió s'expressen en la graella de la plana inicial de Venim del XVIII....

El programa es completà amb quatre taules rodones els lemes de les quals van ser:
els reptes de la geografia a l'ensenyament: de Bologna 2000 a la Ley de Calidad  /  la geografia en la societat  /  del postmodernisme a les noves geografies culturals  /  innovació, xarxes i fluxos en l'estudi del territori.. Cliqueu sobre els títols per a obtenir una impressió del debat que suscità.

Geografies per a una Societat global
diversitat, identitat i exclusió social

Varen participar-hi: Maria Villanueva, qui va exposar les que a criteri seu eren les directrius de Bolònia i quins podien ser els seus efectes en l'ensenyament de la Geografia; Pilar Comes s'encarregà de dibuixar el perfil de professor que prefiguren dites directrius; Jaume Busquets va presentar les propostes didàctiques que es deriven de la Ley de Calidad de la Educación; finalment, Pilar Benejam es referí a tres punts bàsics que cal tenir presents en l'ensenyament de qualitat. L'amplitud del tema proposat va imposar a la taula un exercici de selecció i de concreció d'unes idees bàsiques, sense pretendre esgotar un tema tan ampli com conflictiu. El debat posterior va permetre reforçar determinades tesis, matisar-ne d'altres així com establir acords i desencontres.

Maria Villanueva va destacar l'interès de Bolònia per aconseguir la convergència europea i afavorir la lliure circulació de professors i alumnes. En la fase actual, sembla que les propostes van més encaminades cap a l'organització dels estudis que no pas a debatre sobre temes d'ensenyament i d'aprenentatge. Tanmateix, el fet de comptabilitzar els crèdits pel volum de feina que impliquen, pot ajudar a donar un canvi qualitatiu que contempli les hores d'estudi, de biblioteca, de seminari, de treball de camp, etc.

Pilar Comes va insistir en la necessitat de pensar en un professorat de Geografia que afegeixi el saber professional teòric i pràctic al coneixement disciplinar que exigeix l'ensenyament. La proposta de Bolònia , en retallar la durada dels primers cicles, pot impel·lir el seguiment posterior d'estudis especialitzats. Així mateix, també va insistir en el canvi que suposa per al professorat de geografia la introducció de les noves tecnologies de la informació.

Jaume Busquets va tractar del model didàctic subjacent en la Ley de Calidad de la Educación que, segons el ponent, manifesta una migrada fonamentació pedagògica i didàctica i formula la revisió del marc educatiu a través de cinc estratègies senyeres: la potenciació de l'esforç personal, l'aplicació de mesures de control als agents del sistema, el reforçament de l'estructura jeràrquica, l'acotament del currículum i la retallada del grau d'autonomia a tots els nivells del sistema educatiu.

Finalment, Pilar Benejam va partir de tres supòsits i de tres propostes didàctiques. El coneixement entès com a producte social, contextual i intencional exigeix una didàctica fonamentada en competències i capacitats bàsiques. L'aprenentatge considerat com una reconstrucció personal demanda centrar l'acció en qui aprèn. Un saber complex i sistèmic basat en problemes, demana un currículum integrat.

[Pilar Benejam]