El dimarts 15 de Juliol va tenir lloc la jornada "El món rural al segle XXI" organitzada per la Fundació Castellet del Foix. L'acte es celebrà a la seu de la Fundació, el Castell de Castellet (Castellet i la Gornal), i hi assistiren una trentena de persones procedents de diversos àmbits.

Aquesta jornada va ser una exposició debat sobre l'estudi, El món rural al segle XXI: un compromís entre la cultura rural, les infraestructures de comunicació, les noves tecnologies i la iniciativa local coordinat pel Dr. Antoni F. Tulla i la Dra. Montserrat Pallarès-Barberà i realitzat per membres del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El principal objectiu d'aquest estudi era analitzar la situació socioeconòmica i paisatgística actual de les comarques de muntanya [Llei 2/1983 del 9 de març. Parlament de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya], a partir d'una visió geogràfica, històrica, i cultural. La formulació d'estratègies de futur van dirigides a la gestió i l'ordenació d'aquestes àrees més allunyades dels centres de decisió. Al llarg de la realització del projecte es van definir quines eren aquelles variables bàsiques que avui dia s'utilitzen com a eines per la gestió integrada de muntanya.

Els Pirineus Catalans constitueixen àrees on, històricament, hi ha una manca d'inversions en les infrastructures de transport i comunicacions. Aquestes circumstàncies han portat a una certa marginalitat en el seu desenvolupament. És evident que les millores en aquest sentit han estat peces clau pel seu creixement i per evitar el despoblament.

La qualitat ambiental, basada en la seva bellesa natural, constitueix l'eix vertebrador del seu creixement. El paisatge i la cultura

local són els principals indicadors, els pals de paller, on es sosté el creixement local en les dues vessants: el terciari, concentrat en l'activitat turística i el secundari, amb inversions poc agressives amb el seu entorn i cercant un ambient favorable.

La jornada és va dividir en quatre conferències que defineixen tres dels pilars on es sosté aquest estudi: a) En primer lloc, "Les taxonomies com a mètode per a establir tipologies d'anàlisi en àrees de muntanya", Anna Badia i Ana Vera. La delimitació d'àrees homogènies mitjançant l'aplicació del mètode de taxonomies (utilitzant Sistemes d'Anàlisi Geogràfica i Anàlisi Factorial) permet discriminar el desenvolupament dels diferents "paisatges construïts" dins dels límits administratius de les àrees de muntanya. Per la construcció de propostes de desenvolupament específiques adaptades a les problemàtiques resultants de cada àrea. b) En segon lloc, "El desenvolupament local i incrustació territorial de l'activitat econòmica en àrees de muntanya", Montserrat Pallarès. El desenvolupament local varia en funció de les condicions que el territori i la societat que els envolta ofereix. El model d'incrustació té com a principal objectiu potenciar el ressorgiment de relacions econòmiques dins l'estructura social d'un lloc, endemés d'interrelacionar capital humà, capital social i capital econòmic i

generar una xarxa propicia per desenvolupar l'activitat industrial i de serveis. c) En tercer lloc, "L'avantatge comparatiu com a model de desenvolupament sostenible a les comarques del Pirineu", Antoni F. Tulla. A l'igual que la conferència anterior fa referència al desenvolupament de l'activitat econòmica i a l'especialització de cada àrea en funció d'aquell bé o servei que està millor preparat. En aquest cas s'emfasitza en el sector primari, producció lletera. d) I, finalment, "El paisatge en l'ordenació del territori de muntanya", Joan Manuel Soriano, i David Molina. L'estudi del paisatge integrat implica l'ús de tècniques pluridisciplinars que permetin l'explicació conjunta del medi natural i històric, o el que és el mateix la consideració del binomi natura-societat d'una forma conjunta i integrada. Per això, l'estudi del paisatge requereix un fil argumental que permeti explicar el context tecnològic i social de cada moment i lligar les variades tècniques i mètodes dels móns natural i social. De forma que sigui possible tenir eines per poder gestionar el territori de forma correcta.

Cada cop és més evident la necessitat d'un ús respectuós, no intensiu i diversificat del medi. Objectiu que cerca la compatibilitat entre les activitats econòmiques i la preservació dels elements naturals. Aquesta opció només és possible amb un enfocament comprensiu entre desenvolupament i medi natural; incorporant el "saber fer" dels elements tradicionals a les circumstàncies actuals, a fi d'evitar la present compartimentació de l'espai amb l'explotació intensiva del territori que porta a la destrucció del paisatge natural.

Anna Badia, Montserrat Pallarès-Barberà i Ana Vera