Les muntanyes dels Ports corresponen a l’extrem nord-oriental del Sistema Ibèric, ja dins Catalunya. La seva alçada (Caro, 1.442 m) i el fort desnivell que s’estableix amb la majoria de les comarques que els envolten (Matarranya, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià) el constitueix en autèntic massís-obstacle. La intensa erosió de la roca calcària ha donat lloc a congostos espectaculars i a esquerpes cingleres, sovint tallades en infinitat d’agulles. No és pas estrany que els Ports esdevinguessin fita termenera dels regnes d’Aragó, Catalunya i València.

Els atractius del massís són múltiples: l’espectacular morfologia, la densitat del bosc (principalment pinedes de pi roig), l’aïllament, les enlairades vistes envers el delta de l’Ebre, la sorprenent presència de la fageda més meridional de la Península, les coves i fonts d’origen càrstic, l’abundància de la cabra salvatge...

Des del 1966 els Ports (inclòs el vessant aragonès) són Reserva Nacional de Caça. El Parc Natural dels Ports és de recent creació (D. 12-VI-2001). Actualment és el parc més gran de Catalunya (35.110 ha) després del de Cadí-Moixeró. S’hi comprèn la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

Vegeu el mapa del recorregut

No hi ha carreteres que travessin els Ports, de manera que tota aproximació al massís ha de ser per força parcial. Si més no hi podem distingir dos conjunts: els Ports de Beseit o vessant encarat a la Depressió de l’Ebre (més sec i marcat pel vent serè) i els Ports de Tortosa o vessant obert a la influència de la marinada. En aquesta ocasió visitàrem el vessant marítim, i més concretament els volts del Caro. Va ser els dies 13 i 14 de juny de 2003.

Ens allotjàrem al refugi de la UEC (1.090 m). L’endemà l’autocar ens acostà al Coll de la Carrasqueta. Des d’allà iniciàrem un recorregut d’uns 10 km, amb arribada al mateix coll. Malgrat no ser camí planer, l’itinerari no oferí grans desnivells: sempre ens moguèrem entre els 1.000 i 1.200 m.

La primera meitat del camí el férem pel GR-7, des del coll esmentat a la font de la Llagosta, passant pel coll dels Pallers i la cova del Vidre. El camí discorre pel vessant marítim de la carena del Marturi, des d’on poguérem observar la tortuosa topografia de la capçalera dels barrancs que baixen a Roquetes i al Pla de la Galera. A aquesta alçada i orientació trobàrem espècies vegetals de clara afinitat eurosiberiana (avellaner, moixera, blada i fins i tot algun faig aïllat). Superat el coll de l’Embarronat (on la vegetació evidencia la força del vent) el camí seguí el vessant nord de la Mola del Boix, encarats al Matarranya, per tal de baixar finalment a l’àrea d’esbarjo del barranc de la Cova d’Avellanes. Allà prenguérem la pista que ve de Fredes per tornar al coll de la Carrasqueta. [Jesús Burgueño]