Com s’ha assenyalat en altres notes del “Triat i garbellat”, la programació recent de la Societat Catalana de Geografia ha inclòs un nombre considerable de conferències sobre les grans ciutats del món actual. La darrera ha estat realitzada per la professora Tovi Fenster, de la Universitat de Tel-Aviv, qui va mostrar un munt dels aspectes geogràfics que marquen el Jerusalem d’avui.

El joc de paraules inicial, espais separats–espais dividits van ser el fil conductor d’una excel•lent i interessant conferència. Tovi Fenster va presentar primer una geografia urbana històrica de Jerusalem, explicant la complexitat geopolítica d’aquest procés, ja que aquesta ciutat és una ciutat santa per a les tres principals religions monoteïstes: jueva, cristiana i musulmana; totes tres tenen moltes coses a commemorar a Jerusalem. En el centre històric dividit en quatre barris –àrab, armeni, cristià, jueu– tots els “imperis” han volgut deixar la seva petjada en forma, sobretot, d’esglésies i hospitals.

Tovi Fenster va suggerir que l’emplaçament de Jerusalem en una zona muntanyosa tenia una raó defensiva, i va explicar breument el creixement urbà entre els segles XVI i XX. Per la primera part del segle passat va mostrar com el model de planificació urbana desenvolupat pels britànics recordava molt a les propostes d’Abercrombie i el cinturó verd dels voltants de Londres.

A partir de la independència d’Israel, el creixement de Jerusalem es fa cap a l’oest, ja que la frontera deixava el centre històric amb Jordània. El canvi es va produir amb la guerra de 1969, quan Israel conquereix l’East Bank i Jerusalem torna a ser, formalment, una única ciutat.

Justament la complexitat del procés històric de Jerusalem ha fet que hi hagi multitud de llocs conflictius i on la sensibilitat és a ran de pell: Tovi Fenster va recordar que la mesquita musulmana està construïda damunt del segon temple jueu, i que la visita d’Ariel Sharon al Mur de les Lamentacions un dia que “no tocava” va estar en l’origen de la segona intifada.

La segona part de la conferència de Tovi Fenster va tractar de la situació actual de Jerusalem a partir del que va anomenar “la batalla de la demografia”. El punt de partida va ser la recent elecció de Jerusalem com capital d’Israel, cosa que no tots els Estats accepten, i va continuar amb unes quantes xifres i idees: Jerusalem té 657 mil habitants (11% de la població d’Israel), dels quals el 68% jueus i el 32% palestins. Els jueus es localitzen principalment a l’oest, i els palestins a l’est.

“La batalla de la demografia” es desenvolupa en tres punts. El primer és que es vol mantenir aquesta relació de 70/30% de jueus/palestins a partir de la creació de nous barris jueus. El segon és una política discriminatòria: no es donen permisos per construir habitatges per a la població palestina, cosa que vol dir que hi ha moltes construccions il·legals que no sempre són enderrocades per a evitar més problemes. El tercer és el pressupost municipal: només s’inverteix en la part palestina entre el 2 i el 10%, cosa que significa que hi hagi pocs serveis i equipament, començant per coses tan fonamentals com una més que escassa xarxa d’aigua potable.

En la tercera part de la conferència, Tovi Fenster ens va mostrar dos barris de Jerusalem que mostren aquestes diferèncis i desigualtats: un de palestí, Isawiye, i un de jueu, Mea Sharim. Pel primer es va poder observar el conflicte territorial entre el barri palestí, en gran part de construccion il•legals, i les necessitats d’expansió de la universitat jueva del costat, amb la construcció de muralles per marcar amb precisió els límits. Pel segon cas, els límits són culturals: per exemple, la roba que han de vestir les dones impedeixen el pas de les que no vesteixen de tal manera; en les imatges que es van poder veure, hom va poder observar l’homogeneïtat cultural a partir de tot un seguit de normes escrites en cartells.

Per acabar, Tovi Fenster va fer referència a la tensió que es nota en l’ambient on coincideixen o poden coincidir persones dels diferents grups, com ara els espais públics: els parcs urbans, el centre de la ciutat, els mercats. La imatge de la terrassa d’un bar amb unes xarxes de metall vigilades per homes d’una companyia privada de seguretat és l’exemple d’aquests espais conflictius. Per Tovi Fenster, Jerusalem és una ciutat problemàtica des de sempre, on els espais més que separats estan dividits, i que tant la triple religiositat com les polítiques de planificació ajuden a mantenir aquesta divisió.

[Enric Mendizàbal, 14 de maig de 2003]