Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

El canal d'Urgell és un exemple excel·lent de transformació humana del paisatge geogràfic. El projecte de regar l'eixarreïda Plana d'Urgell mitjançant l'aigua del Segre arrenca del segle XIV. Un darrera altre els successius projectes de construcció del canal van anar fracassant.

La construcció definitiva del canal s'inicià el 1853, i el 1862 l'aigua arribà a la primera finca de la Plana. El canal fa un recorregut de 144 km, rega una superfície de més de 73.000 ha, compta amb un canal auxiliar i quatre sèquies principals. La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell aplega més de 20.000 associats. Tot plegat configura una realitat socia1 i geogràfica amb infinitat de matisos i aspectes dignes d'estudi. Durant la sortida només se'n va poder fer un tast, però creiem que va ser força il·lustratiu.

Iniciàrem la visita a la Casa de Comportes, a la vora de Ponts, amb el guiatge del Sr. Josep Ma. Massana, tècnic del Canal. El canal segueix de prop e1 riu fins Artesa de Segre. No gaire lluny d'aquesta població ens acostàrem a la boca nord de l'obra més emblemàtica i dificultosa de la construcció del canal: el túnel de Montclar, amb gairebé 5 km. Superada la serra de Montclar passàrem a visitar el pont de ferro o aqüeducte del Canal sobre el Sió. Un altre tècnic del Canal, el Sr. Joan Martí ens oferí els detalls oportuns.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús (2003): "De la sortida al Canal d'Urgell. Ressenya de la sortida d’estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (26 d’abril de 2003)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S90821.htm

 

 

Posteriorment, des de l'esquena d'ase de la serra d'Almenara poguérem apreciar de passada dues unitats geogràfiques perfectament definides a despit de les demarcacions oficials: al nord la Ribera de Sió i al sud la Plana d'Urgell. L'aigua arriba a la Plana després de travessar la serra d'Almenara mitjançant una fonda trinxera. Un cop al Pla visitarem el Castell del Remei, l'antiga finca dels Girona que en els darrers anys ha excel·lit en la producció de vins. El professor i consoci Jaume Mateu va fer-nos de guia competent.

A Linyola dinàrem la típica cassola de tros. A la tarda ens adreçàrem a la Casa Canal de Mollerussa, on es troba la seu de la Comunitat de Regants i l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, inaugurat de fa ben poc. Com a cloenda tinguérem un canvi d'impressions sobre el present i el futur de l'àrea regada pel canal amb el President del Consell Comarcal i el gerent de la Comunitat, els Srs. Ramon M. Guiu i Miguel Varea, respectivament.

[Jesús Burgueño]

 

Vegeu el mapa del recorregut

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
27 d'abril de 2003
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat