Dijous 18 d'abril de 2002, el Dr. Carles Carreras i Verdaguer, professor de geografia de la Universitat de Barcelona, va pronunciar una conferència titulada "São Paulo, una metròpolis fragmentada". El professor Carreras encetà la intervenció amb la justificació del títol, que volia ser un acte de reconeixement envers la figura de l'insigne geògraf brasiler Milton Santos, traspassat l'any passat, autor de l'obra de referència Metrópole corporativa fragmentada: o caso de São Paulo i innovador teòric en el camp de la geografia urbana.

El professor Carreras, que catalogà São Paulo com un dels fenòmens urbans del món contemporani, justificà l'interès d'estudiar la metròpolis paulista en diversos fets que mouen a reflexió: malgrat ser la primera ciutat del Brasil pel nombre d'habitants, per la concentració financera, industrial i sanitària, no ho és en la jerarquia urbana, potser perquè resta un xic amagada, rera la capital de l'Estat, Brasília, i perquè no forma part d'un imaginari col·lectiu presidit per Rio de Janeiro i el seu Carnaval i l'Amazònia immensa. En aquest sentit, Carreras veu São Paulo com una ciutat semblant a Barcelona, que malda per assolir un rang de primer ordre.

Dit això, el professor Carles Carreras presentà a través de transparències l'evolució urbana de São Paulo, que va passar d'un nucli urbà d'1 km de diàmetre el 1881, amb una escassa densitat de població, a constituir una taca urbana de 15 km de diàmetre el 1950 i esdevenir en aquest tombant de segle una ciutat que cobreix una àrea ovalada amb diàmetres de 80 i 90 km, amb uns 10 milions d'habitants, que són 15 o 16 si es considera tota l'àrea metropolitana.

Aquest espectacular creixement demogràfic és degut tant a l'increment vegetatiu com a l'aportació de la immigració interior brasilera com a l'exterior, entre la qual destacà la italiana, que amb uns quants centenars de milers d'efectius fa de São Paulo una de les ciutats "italianes" més importants del món. Afegí, però, que aquesta evolució demogràfica a l'alça avui s'ha estancat, a causa dels programes de control de la natalitat, entre els quals denuncià les pràctiques esterilitzadores fetes sense gaire contemplacions morals.

São Paulo és ara una metròpoli internacional, seu del Mercosur, imbricada en les xarxes econòmiques i financeres mundials. És, però, una ciutat fragmentada per la segregació social que comporta la lògica del capital, per la delimitació de barris segons la procedència ètnica dels seus estadants, o per l'orientació funcional dels diversos sectors de la ciutat, residencials, industrials, de negocis, etc. Aquesta compartimentació es veu agreujada -de vegades preservada- per les dificultats de la mobilitat urbana, molt condicionada per l'escassesa de línies de metro i la necessitat de l'ús del transport de superfície, d'eficàcia complicada en una ciutat tan extensa, i del vehicle privat.

Tot això, digué Carreras, comporta ritmes de vida diferents. Hi distingí un sector de la població que forma part del que anomenà -en paraules de Milton Santos- el circuit superior de l'economia, que es format pels rics, que habiten en condominis, molts cops protegits per fortes mesures de seguretat, on la propietat horitzontal comparteix serveis comuns, més o menys luxosos. A l'altre cantó, situà el circuit inferior de l'economia, on se situen els pobres ocupen els barris de faveles on l'entrada també és impossible per als que no hi tenen res a fer.

Aquests dos móns conflueixen, topen i es relacionen en alguns "shopping center", on entren en contacte els rics que fora busquen la privacitat que amagui llur nivell econòmic i els menys afavorits que llueixen signes externs que els puguin obrir la porta a la relació amb el nivell més benestant. El professor Carreras acabà dient que aquesta fragmentació no suposa, tanmateix, una separació, sinó que defineix un vast i complex mosaic, molt cohesionat per la identitat paulista en primera instància i per un pregon sentiment nacional brasiler al capdavall. [Enric Bertran]