Els proppassats dies 21 i 22 de febrer es va impartir el cicle de conferències sobre el tema dels incendis forestals a Catalunya: prevenció i recerca. Varen intervenir-hi Marc Lorca, Xavier Castro, Marc Castellnou i Xavier Úbeda, qui va coordinar-lo. En aquestes planes us presentem un breu resum del que s'hi va tractar. D'ací a uns mesos ho tindreu més detallat a Treballs de la Societat Catalana de Geografia.

Interès del tema

Arran de l'incendi del Solsonès de 1998, però amb l'experiència acumulada de les campanyes anteriors, s'ha comprovat que l'extinció d'incendis forestals requereix progressivament més mitjans, no pas per la seva falta d'eficiència, sinó perquè els incendis actuals són cada cop més intensos i de més alta velocitat que amb les mateixes condicions d'anys enrera.

Aquest fet ens ve marcat pel combustible, és a dir, per les acumulacions de biomassa combustible en les nostres superfícies forestals. Així, uns mitjans que són molt efectius en atac directe i quan l'incendi és accessible, es veuen ultrapassats quan el foc agafa intensitats elevades. Aquestes són unes poques situacions que corresponen als anys 'dolents', però que marquen els incendis forestals a casa nostra. Gestionar aquest fenomen és complicat, ja que estem arribant a situacions de gran disponibilitat de mitjans que són més que suficients per a la mitjana de risc del país, però que queden ultrapassats puntualment en moments de gran intensitat de foc.

Per tant, s'ha vist que calia parar un moment i replantejar la situació actual i redirigir l'extinció dels grans incendis forestals cap a una maximització de l'eficiència dels mitjans actuals amb complement d'atac indirecte.

El problema social i els incendis a Catalunya

Catalunya és, ara com ara, amb 1.900.000 ha forestals i una població de 6 milions d'habitants, que es veu triplicada a l'estiu amb el turisme, una gran interfase urbana. No tenim grans espais forestals i la gran majoria de la propietat és privada. No n'hi ha prou amb models d'extinció més passius, sinó que cal una agressivitat d'extinció per tal de garantir la protecció dels béns de la població. Cada metre quadrat de superfície és bàsic.

Ens trobem també amb una realitat d'incendis ràpida. Els focs duren hores o, com a molt, dos dies, però el seu destí es decideix en hores. Cal una actuació ràpida i, per aquesta raó, s'ha de tendir a l'atac directe.

L'atac indirecte és una eina útil i que ara, amb els GRAF (Grup de Recolzament a Actuacions Forestals) reapareix de manera molt tecnificada. Però no és la solució, sinó un complement més a l'extinció pels bombers i una eina que pot treure molt fruit de la coordinació amb altres elements d'extinció, com ara les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). El nexe entre un sistema d'extinció professional i les. unitats voluntàries rurals passa pels GRAF, unitats professionals d'extinció indirecta. Tota aquesta conjuntura ha de servir per encarar el problema dels incendis

següent >>>