Estudià la carrera de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’història a la Universitat de Barcelona en els moments més durs de la postguerra, de desert intel·lectual i de nul·la institucionalització de la disciplina geogràfica. El maig de 1947 va aconseguir una plaça de professor adjunt de l’Institut de Lleida. Allà va escriure el seu primer article de contingut geogràfic: "Aspectos geográficos de la huerta de Lérida" (1950). El 1950 guanyà la càtedra de Geografia i Història de l’Institut de Cartagena, on també va començar la seva tasca com a autor de llibres de text i manuals de geografia i història per a batxillerat, els quals van ser utilitzats per molts alumnes durant els decennis dels seixanta i setanta. En són exemples Geografía de España (1958), Historia general (1960), Geografía de España: primer curso del bachillerato laboral (1965) o Geografía humana y económica: segundo curso de bachillerato (1976). En fi, l’any 1956 va aconseguir el trasllat a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, on va treballar durant trenta anys, fins a la seva jubilació el 1986.

Establert ja en la seva destinació professional definitiva, Albert Compte va poder desenvolupar i culminar el seu projecte més anhelat: la tesi doctoral sobre l’Alt Empordà. En un context científic marcat per la geografia regional francesa, comptà d’antuvi amb el guiatge de Lluís Solé Sabarís, el qual influí decisivament en la seva formació. Finalment la tesi El Alto Ampurdán, dirigida per José Manuel Casas Torres, fou llegida el 1963 a la Universitat Complutense de Madrid i publicada a la revista Pirineos (Saragossa).

La geografia fou per a Compte una magnífica eina pedagògica. Creia que les assignatures d’aquesta matèria permetien posar en contacte

l’alumne amb el seu entorn, amb la realitat quotidiana. Entrenava els alumnes en la pràctica de l’observació en el transcurs de les excursions, les quals combinava amb les classes a l’aula, on constantment feia servir mapes i gràfics a la pissarra: “Sempre he dit que un professor, sobretot de geografia, ha de saber més o menys dibuixar, perquè si no avorrirà els seus alumnes”.

La seva jubilació com a docent no va comportar l’abandonament de la tasca d’investigació d’abast local i comarcal, materialitzada especialment en publicacions a la revista Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. D’aquesta entitat va ser vicepresident des de 1964 fins a 1991, i president durant els dos anys següents. En la majoria dels seus articles es reflecteix la seva visió de geògraf i historiador compromès amb la seva terra i amb la societat. En el llibre República i guerra civil a Castelló d'Empúries : entre la història i les memòries (Figueres: Gràf. Canigó, 1994, 2a ed. 257 p.), el Dr. Compte va efectuar una contribució local de primer ordre per al coneixement d’aquella etapa tan convulsa del nostre país.

L’any 1991, l’Institut d’Estudis Empordanesos, en reconeixement de la seva tasca, va instaurar els Premis Juvenils Albert Compte per a treballs de recerca de ciències socials sobre la comarca. Just colofó dels diversos premis rebuts, com el Recercat, i altres distincions de relleu, com la condició de soci honorari de la SCG, Albert Compte hauria estat investit com a Ciutadà d’Honor de Castelló d’Empúries en dates properes, segons acord unànime de la Comissió del Nomenclàtor de l’ajuntament decretat setmanes enrere. En quedi doncs un record durador. [Jaume Feliu i Torrent]

"La gran propietat i el minifundi de les peces a la faixa litoral (terme municipal de Castelló d'Empúries)". Al costat del Mas Vell, antic cortal englobat avui en una gran finca de més d'un miler de vessanes, les diminutes peces de vessana i quart (una quarta part d'hectàrea), repartides a mitjan segle passat entre els veïns de Castelló. Noteu els nombrosos recs que limiten els camps".
Mapa i peu explicatiu d'A. Compte inclosos a "L'Empordà", capítol XII, de la seva autoria, del segon volum de la Geografia de Catalunya (Barcelona: AEDOS, 1975), p. 310.

Podeu ampliar el coneixement sobre Albert Compte a l’entrevista que Joan Tort i Pere Tobaruela publicaren a Treballs de la SCG núm. 51.

[...més semblances]