Si bé nat a Barcelona, la seva infantesa i adolescència va transcórrer a Igualada, ciutat per la qual va sentir sempre un gran afecte i responsabilitat cívica. Membre destacat del seu Centre d'Estudis Comarcals, durant uns anys fou bibliotecari i arxiver del Museu d'Igualada i hi publicà diversos treballs de recerca local entre els quals cal destacar Els incunables de la impremta igualadina (1952). Va ser allí on se li desvetllà la passió pels mapes. Mossèn Colomer ho contava així:

"Tot just era un marrec de quatre anys quan ja em delectava amb la contemplació dels mapes murals que hi havia a l'escola de pàrvuls. Després, el 1924, quan em preparava per a l'ingrés del batxillerat, vaig posseir el primer atles geogràfic, i els mapes m'embadalien tant que fins i tot dibuixava de memòria la silueta d'Europa. A més, damunt l'atles, vaig assenyalar els països de la nostra parla amb aquest rètol: República Catalana. No cal dir que copiava tota mena de mapes, tant els del firmament com les àrees dels eclipsis, els fusos horaris i les rutes aèries dels primers avions cap a l'Argentina o vers l'Orient filipí; les diverses delimitacions de cada diòcesi i dels arxiprestats; les finques paternes a Igualada, Òdena, Vilanoveta, Montbui i Jorba, o bé reconstruïa els viatges de la mare cap a les Canàries, Cuba, Nova York i París (...)"

Adquirí la seva formació acadèmica al Seminari de Vic, per assolir el sacerdoci, i a la Universitat Autònoma de Barcelona en la qual es llicencià en dret l'any 1936. Amplià estudis a Comillas després de la Guerra Civil. Tot amb tot, mossèn Colomer serà recordat com el gran especialista de la cartografia històrica catalana amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya: segles XVI-XIX (1966), Els mapes antics de les terres catalanes des del segle XI (1967), Cartografia peninsular. Segles XI-XIX (1969) i d’altres.

[...més semblances]

Montserrat Galera ha retut homenatge a la dèria col·leccionista i cartobibliogràfica de mossèn Colomer: "Aquests tres llibres citats més amunt corresponen a un catàleg cartogràfic de l'àrea indicada en el títol, fet en uns anys en què les possibilitats de treball no eren pas les d'avui dia, ans ben al contrari. (...) Tot i amb això mossèn Colomer aconseguí de publicar els anys seixanta uns digníssims catàlegs que donaven raó de totes les peces que ell havia conegut relatives a mapes de Catalunya, terres catalanes i península ibèrica." Galera mateix impulsaria la seva reedició per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, en un sol volum (1989), els dos primers, i en un volum amb títol idèntic (1992), el darrer. Entremig, l'any 1990, Ignasi Ma Colomer havia rebut la distinció de la Creu de Sant Jordi per la seva contribució senyera al coneixement de la cartografia antiga referida a Catalunya.

L'enfortiment de la passió mapística li havia sobrevingut a la capital de l'Anoia, altra volta, molts anys abans. Tornem la paraula a mossèn Colomer: "L'enyorat col·lega Josep Iglésies Fort, l'any 1950, exhibí a Igualada una

exposició cartogràfica, i em va permetre d'adjuntar-hi uns quants mapes dels meus. Quan li vaig preguntar on havia trobat tantes peces admirables, em va dir que les comprava als antiquaris. Contaminat amb la febre dels mapes clàssics, tot sovint visitava les exposicions barcelonines i les de Montserrat, l'Escorial, Madrid, Roma, París, Bèlgica, Mallorca, Portugal... on adquiria moltes peces interessants, que vaig catalogar curosament, i amb l'amic Dr. Joan Ainaud vam començar l'arxiu fotogràfic de mapes al Museu d'Art Modern. (...)"

L'amistat amb Iglésies, així com la seva sensibilitat geogràfica prou afinada, el decidiren per vincular-se activament amb la Societat Catalana de Geografia, com també n'estava a moltes altres entitats d'estudiosos d'arreu del país. Activitats, però, que mossèn Colomer hauria de seguir molt reposadament des de Calella del Maresme, on es retirà en malmetre-se-li la salut a mitjans dels anys setanta. Ho explicava així: "L'any 1975 vaig sofrir una lesió al cor, i al 1977, quan ja em pensava que em moriria, regalo la meva col·lecció cartogràfica a l'Institut d'Estudis Catalans, i més d'un centenar d'atlas i llibres especialitzats: un conjunt de 50.000 peces, entre mapes antics i actuals." El fons Oc Rèmol, designat així pel propi donador en invertir el seu cognom per parts, pot consultar-se d'aleshores ençà a la Biblioteca de Catalunya. En constitueix un dels seus tresors documentals més preuats. [pau alegre]

Els textos d'Ignasi Ma Colomer i de Montserrat Galera han estat extrets del "Proemi" i del "Pròleg", respectivament, que introdueixen el recull Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (Barcelona: ICC, 1989).