Qualsevol necrològica de Santiago Cucurella ha de posar de relleu la seva capacitat de treball i la seva competència a tocar diversitat de tecles. Era llicenciat en Filosofia i Lletres, fet que el va encaminar cap a la docència als instituts de Granollers i la Garriga, localitat, aquesta darrera, on deixà una gran empremta com a catedràtic de Geografia i Història a l’IES Manuel Blancafort. Però no fou pas aquesta l’única tasca docent a què va dedicar la seva pregona vocació pedagògica: fou professor de Formació Permanent del Professorat a les universitats de Girona, Vic i Barcelona, a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat i investigador a la Universitat Autònoma. En aquest centre universitari, ja s’hi havia diplomat en Estudis Superiors Especialitzats de Didàctica de les Ciències Socials. I també s’hi graduà en Ciències de la Informació.

Aquest repàs al vessant formatiu i professional de Cucurella corre el risc de no definir prou bé el seu tarannà, perquè els seus camps d’actuació eren ben diversos. És per això que, a més a més de la pedagogia, la història i la geografia, hom ha de parar atenció a les tasques que va dur a terme com a activista cultural, sobretot a la seva vila d’adopció, on va fundar Contrapunt (Associació UNESCO de la Garriga) i va impulsar la Fundació Universitària Martí l’Humà. Aquesta segona institució organitza cada any un memorial en record seu, amb ponents de renom. En el camp del periodisme, Cucurella va escriure nombrosos articles a diaris i revistes, com és ara El Punt Avui o El 9 Nou i Presència o Vallesos. En política, va militar a Esquerra, on exercí com a secretari de publicacions els anys noranta, I, finalment, ens cal apuntar la seva pertinença a la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) i a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Aportacions

A banda d’aquesta activitat pública, acadèmica, cultural i social, Santiago Cucurella és autor o coautor d’una llarga sèrie d’obres que expressen la seva diversitat d’interessos. Sense voler establir categories amb la tria i regirant entre les que signa individualment, un pot dir que n’hi ha de caire geogràfic (L’equilibri territorial de Catalunya o Iniciació al vocabulari de la Geografia), pedagògic (Fracàs escolar. Set estratègies per al tractament de la diversitat), polític (Catalunya 2000. Situació política), narratiu (Plaça del silenci) i, fins i tot, unes memòries (Trenta anys a les aules. Vivències i reflexions d’un professor de secundària), on a través d’un enfilall de records personals, Cucurella fa interessants reflexions sobre l’ofici d’ensenyar. [Enric Bertran]