 |
Mossèn Aran va ser rector de la parròquia major de Santa Anna de Barcelona durant vint-i-cinc anys, de 1987 a 2011, superant amb escreix l’edat de jubilació canònica. Havia estat ordenat sacerdot en 1953 i designat, l’any després, coadjutor de Sant Fèlix, a Sabadell, on en 1969 fou promogut a cap d’arxiprestat, amb la comesa pròpia del càrrec: impulsar el treball pastoral conjunt de les parròquies d’aquesta demarcació vallesana. Ben aviat, doncs, restà prou palès que mossèn Aran no anava per a capellà de missa d’onze.
[...més semblances]
|
|
Un cop a Barcelona, esdevingué membre i, després, prebost de la Unió Sacerdotal de Barcelona, associació de preveres, popularment coneguda com la U, dedicada a la dinamització de la vida eclesial i a l’aplicació de la línia programàtica del Concili Vaticà II a casa nostra. Endemés de la feina pastoral, mossèn Aran desplegà una tasca assistencial des de les fundacions Sant Andreu de Castellcir, dedicada a la cura de persones grans necessitades, i Sant Francesc d’Assís, també orientada a l’atenció sociosanitària.
Il·lustració: ruïnes de l'església del Sant Sepulcre o de Santa Anna.
Oli sobre tela de Ramon Martí Alsina, pintat en 1862 i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
|
|
|
| Joan Aran i Suriol |
| Sant Andreu de la Barca 1929 – Alella 2011 |
Aportacions |
| |
|
El seu compromís sacerdotal el portà a establir vincles intel·lectuals amb les parròquies que regentà, fruit dels quals és bona part de la seva obra escrita: Sant Salvador de Sabadell, recull d’apunts per a la història (1934-1983) (1983), Colònies de vacances de Sabadell (1912-1983) (1984) i Santa Anna de Barcelona: monestir, col·legiata, parròquia (2002). Aquest darrer llibre és una recerca històrica rigorosa, resultat de la revisió, durant prop de deu anys, del fons documental d’aquesta parròquia, que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Joan Aran formà part de la primera promoció de llicenciats en Filosofia i Lletres, especialitzats en Geografia, de la Universitat de Barcelona. Hi presentà una tesina titulada Castellterçol i la seva àrea d’influència: estudi d’evolució poblacional des de 1857 a 1970, atenent al creixement natural i les migracions en relacions amb les activitats de la població, sota la direcció de Tomàs Vidal Bendito i publicada en 1973. Al cap de poc esdevingué professor de segon ensenyament fins jubilar-se a l’institut Fort Pienc, on ocupà el càrrec de director. [Enric Bertran]
|
|
