<<< retrocedir   D’una primera etapa de la seva carrera, val a esmentar les col·laboracions a l’Atlas Socioeconòmic de Catalunya o les aportacions a la prestigiosa col·lecció Catalunya comarcal concretades en diverses monografies de comarques de muntanya, com ara la Val d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Així mateix, cal fer esment de la seva col·laboració amb l’administració pública a través de diferents treballs professionals, dedicats a reflectir els problemes del món agrari. A finals dels vuitanta va anar portant el seu camp d’investigació cap als estudis sobre marginalitat territorial de la muntanya i el medi rural, una tendència que es reflectí en la tasca docent. La nostra col·lega mai no va defugir les responsabilitats en la gestió acadèmica i administrativa. De 1990 a 1994 va ser la directora del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Hi va impulsar les tasques col·lectives d’investigació, amb la creació d’equips de recerca, fruit dels quals és una extensa obra publicada, entre què es compten més de cent títols, entre articles, capítols de llibre i llibres sencers –com a autora o com a editora.

El compromís de Roser Majoral amb la ciència i amb la societat catalanes es va posar particularment de manifest amb una participació activa a la Societat Catalana de Geografia, de la junta de la qual fou vocal (1988-93) i vicepresidenta (1994-96). Col·laborà també amb l’Asociación de Geógrafos Españoles, entitat en la qual va ser membre de la junta directiva (1986-90), i fundadora i presidenta del grup de treball de geografia rural (1984-88).

L’interès d’eixamplar horitzons la dugué a promoure i participar en nombrosos congressos internacionals. Aquesta activitat, intensament desenvolupada durant més de trenta anys, va fer de la nostra companya una veritable “ambaixadora geogràfica”. Un esment especial mereix la seva activitat a la Unió Geogràfica Internacional, on exercí diferents càrrecs de responsabilitat, participà i presidí diversos grups de treball i fou cosecretària del Comitè Espanyol.

Durant molts anys va ser l’especialista en geografia agrària de la Universitat de Barcelona. Hi va impartir assignatures molt sol·licitades per l’alumnat com ara Geografia de l’agricultura mundial i Geografia de l'Índia, resultat d’una ferma vocació viatgera i d’un pregon interès per la professió, que la portaren arreu del món i a mantenir una relació contínua amb el subcontinent indi i els països del seu entorn, a través de viatges i de contactes universitaris. La trajectòria global de Roser Majoral es pot contemplar, doncs, com un estímul continu al viatge, al coneixement d’altres països i cultures. Consumada viatgera pels cinc continents, la podem trobar tant al cor d’Austràlia com als llocs més recòndits d’Àsia; des del Iemen a l’Hinhukush i al conjunt de l’Himàlaia, des del Caixmir a Bhutan. Es deixà seduir d’una manera especial per la gent i la cultura de l’Índia, país que arribà a conèixer amb gran profunditat. Aquesta passió pels paisatges i els pobles de l’Índia la mirà de transmetre a col·legues i amics, mitjançant els viatges que ella mateixa organitzava any rere any, de forma incansable.

Tothom qui va viatjar al seu costat va concloure que era un privilegi tenir-la com a guia. Al cap i a la fi, el seu ànim i la seva ànsia de conèixer i de descobrir personalment el món són un llegat que tant els amics com els col·legues i deixebles procurarem conservar i eixamplar.

Amb independència de la seva solvència intel·lectual i científica, tres qualitats personals definien la Roser: la fermesa de caràcter, la força de les conviccions i l’honradesa i rectitud moral. Virtuts que convertien la nostra companya en persona d’autoritat plenament reconeguda. De fet, tant als col·legues com als seus nombrosos deixebles sempre va oferir el seu suport efectiu, desinteressat i lliure de tota mena de retòrica. Per a tots plegats, la Roser va ser la companya i la col·lega apreciada, sempre fidel als seus amics.

 
[Text extractat i redactat lliurement de: Els companys de l’Àrea d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona: “Roser Majoral, in memoriam”, a Treballs de la SCG, 60 (2005), pp. 265-268]