L’historiador Manuel Riu i Riu, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Granada (1966) i de la Universitat de Barcelona (1969), i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1990, va morir ahir, diumenge 2 de gener [de 2011]. La presidenta de la Secció Històrico Arqueològica de l’IEC, Maria Teresa Ferrer i Mallol, ha destacat del medievalista la tasca de "desenvolupador de l’estudi de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la Península". Entre les seves aportacions, destaquen també les hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval i sobre la producció llanera i ramadera.
Riu i Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español i Acta Historica et Archeologica Medievalia i va coordinar els Quaderns d’Estudis Medievals. És autor d’una vintena de llibres i de sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica de l’època medieval, referents a la història eclesiàstica i socioeconòmica i a la vida quotidiana de la Catalunya de l’edat mitjana. Era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de l’Acadèmia de la Història de Madrid. L’any 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
La tasca desenvolupada per Manuel Riu a favor de la cultura a les terres de la Catalunya Central va rebre diverses distincions: el premi Signum 2004, atorgat pel Consell Comarcal del Solsonès; el premi Ciutat de Berga a la Cultura 2006, en reconeixement a l’impuls que va donar-hi al Museu Municipal; i el nomenament com a fill adoptiu de Sant Llorenç de Morunys -població d’on procedia la seva família i on passava les vacances-, que li va dedicar un carrer en 2007. [Notícia obituària difosa al web de l'IEC, amb afegits]
