Rere cursar estudis eclesiàstics incomplets al Seminari de Tarragona, es llicencià en Filosofia i Lletres, especialitat de Pedagogia, a la Universitat de Barcelona. Ingressà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat republicana, on treballà en la readaptació d’infants abandonats. Després de la guerra civil, treballà a la Junta Provincial de Protección de la Infancia i al Tribunal Tutelar de Menors, fins esdevenir una autoritat en la problemàtica de la canalla marginada. La seva producció escrita en aquest camp és notable; en destaquem El niño abandonado y delincuente perquè li valgué el Premi Pelfort 1945 de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Fou redactor en cap de la revista Pro Infancia y Juventud i secretari de la Secció de Pedagogia de la Delegació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. |
|
Paral·lelament, Piquer i Jover desenvolupà una activitat apreciable com a historiador, lligada a Vallbona de les Monges, on havia passat la infantesa, i altres pobles de la Vall del Corb. Publicà, entre d’altres treballs, Normes metodològiques per a la redacció del "Monasticon Cataloniae" (1967) i Abaciologi de Vallbona (1153-1977) (1978). Fou vicepresident de la Fundació Roger de Belfort de Cornudella de Montsant, entitat dedicada a la recerca i divulgació històricoartística de les terres de parla catalana.
El llegat de Piquer i Jover, que aplega obres d’autoria diversa sobre la protecció del menor, és a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. Tota la seva obra escrita es troba a Bibliografia de Josep-Joan Piquer i Jover (1911-1985) in memoriam. [Enric Bertran] |
