Arxiver de la secció històrica de l’Arxiu de Protocols de Barcelona, el fons del qual catalogà, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Josep M. Madurell fou un historiador autodidacta, que es dedicà a la recerca durant més de seixanta anys, fins arribar a publicar una obra molt extensa, xifrada en mig miler de títols, entre llibres i articles, esparsos, aquests darrers, en revistes com ara Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Hispania, Anuario de historia del derecho español, Anuario d’Estudios Atlánticos, Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos, Boletín de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, entre d’altres.
Escriví sobre qüestions tan diverses com la vida i l’obra d’artistes (El pintor Lluís Borrassà, 1950-59), la història del llibre i de la cultura (Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona, 1474-1543, en col·laboració amb Jordi Rubió, 1955), la història de professions i oficis (Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona, de conjunt amb Raimon Noguera, 1965), el comerç i les seves tècniques (Los seguros de vida de esclavos en Barcelona, 1453-1523, 1955) o història política (Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58, 1963).
El 1986 la Fundació Noguera li publicà, pòstumament, Societats mercantils medievals a Barcelona, escrita en col·laboració amb Arcadi Garcia Sanz. Es tracta d’una obra cabdal per conèixer el comerç de la ciutat fins als temps medievals.[Enric Bertran; aquest text aprofita, en part, l’entrada corresponent de la GEC (vol. 9, p. 424), signada per M. Teresa Ferrer i Mallol.]
