Psicòleg i llicenciat en dret, adscrit al Laboratori Psicomètric de l’Escola del Treball (1927). De 1929 a 1934 residí a Saragossa, on féu d’encarregat del Laboratorio Psicotécnico de Orientación Profesional. Retornat a Barcelona, féu classes de "geografia, història, economia i legislació industrial" a l’Escola del Treball de Terrassa (1935) i fou nomenat cap del Laboratori d’Estadística de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat (1936).

Arran la guerra civil, la seva filiació maçònica i el seu posicionament polític el portaren a l’exili a Colòmbia i a Veneçuela, des d’on exercí certa influència en el camp de la psicologia llatinoamericana. Fou cap de Pedagogia de la Dirección de Educación Nacional del Atlántico i professor de l’Escuela Industrial de Barranquilla, a Colòmbia; treballà com a psicòleg educatiu al Ministerio de Educación de Veneçuela i en qualitat d’especialista en psicologia industrial per a la Creole Petroleum Company a Caracas.

[Enric Bertran. Bona part de les informacions vessades en aquesta breu semblança provenen de Los médicos del exilio republicano en Venezuela, de José Francisco Tinao Martín- Peña, i d’Orígenes y fundamentos de la psiquiatría en España, de Víctor Aparicio Basauri.]

[...més semblances]