Geògraf i historiador, de tarannà basquista i liberal. Es formà a l’Escuela Superior de Magisterio de Madrid, on rebé la influència de Beltrán y Rózpide, que l'encaminà cap a la geografia humana. Fou professor a l’Escuela Normal de Burgos i, durant quaranta anys, a la de mestres de Pamplona, institucions des de les quals contribuí a la renovació del pensament pedagògic i fou un ferm defensor de la concentració escolar i la coeducació, almenys durant el període de llibertat republicana. Participà en política afiliat al Partit Nacionalista Basc, pel qual fou elegit regidor de la capital navarresa, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Escriví una novel·la, El dique (1924), però aviat abandona les veleïtats literàries per centrar-se en la investigació, camp en el qual és autor d’una obra notable sobre la geografia humana de Navarra: Oroz-Betelu (1916), Geografía humana de Navarra (1929-32), Atlas geográfico de Navarra (1931), Geografía de Navarra (1931). Rera la Guerra Civil, col·laborà en revistes com Estudios Geográficos i Boletín de la Sociedad Geográfica, i publicà llibres com La tierra humanizada (1949), Biografía de Pamplona (1952), Casa popular de Navarra (1956) i Una geografía de Navarra (1959) . [Enric Bertran]