La passió per als estudis geològics se li desvetllaren en l’ambient familiar, molt donat a les excursions i a la recollida i classificació de fòssils. Enllestit el batxillerat a Mallorca passà a Madrid per a estudiar la carrera de Ciències Naturals. El mestratge d’Eduardo Hernández Pacheco el va decantar definitivament vers la geologia i fou a proposta d’aquell il·lustre professor com Darder va obtenir una beca d’estudis de la Junta de Ampliación de Estudios de la qual, més endavant, aconseguí diverses pensions per a efectuar treballs de camp i seguir estudis d’especialització a França, Suïssa, Itàlia i Iugoslàvia. Va obtenir la càtedra de Ciències Naturals i Agricultura de l’Institut d’ensenyament mitjà de Tarragona el 1924, lloc en el qual professaria fins a la seva mort sobtada el 1944. Tot i així, el seu àmbit d’estudi exclusiu fou l’illa de Mallorca fins ben entrats els anys trenta en què amplià el seu radi d’acció a Catalunya i al País Valencià.

El seu primer treball publicat es remunta a 1913, quan només tenia dinou anys. Al llarg de la seva vida publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses. La seva recerca s’orientà en l’estela del treballs de Fallot, amb el qual mantingué una gran amistat, per a completar l’estudi de l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca iniciada pel geòleg francès. Va participar activament en l’excursió a Mallorca efectuada dintre de les activitats de camp del XIV Congrés Internacional de Geologia celebrat a Madrid el 1926. Allí presentà l’esborrany del mapa de les serres de Llevant a 1:50 000 que anys a venir (1932) li publicaria la Diputació de Balears.

Un comentari sobre un treball publicat l’any 1918, però que va considerar esguerrat, dóna idea de l’exigència que aplicava a la seva recerca: “La crítica que he aplicat a un munt

Mapa geològic del rodal de Felanitx establert per Bartomeu Darder i inclòs en una obra primerenca, Estratigrafía de la Sierra de Levante de Mallorca (Región de Felanitx) (Madrid: Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1915; 41 pp. + el mapa de la imatge, 20 x 25 cm.), publicada dins la col·lecció "Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales" (Serie Geológica, 10).

* Ciutat de Mallorca: Editorial Moll, 1946 (Biblioteca les Illes d’Or, 28); 185 pp + mapes. El geòleg de Sóller Guillem Colom i Casesnoves, amic personal de Darder, va completar la relació per al període 1935-1946. En aquesta ampliació no apareix cap obra nova de Darder.

Aportacions

de teories actuals puc aplicar-la a la meva: un excés d’imaginació i una manca de control sobre els fets; de consegüent més val dedicar-li un silenci pietós. Aquesta nota és la darrera que duu els senyals del meu autodidactisme; l’any següent vaig passar una pila de mesos a l’estranger i les ensenyances dels grans mestres me curaren d’aquesta malaltia.” Seriositat científica que no l’alienà de la seva societat amb la qual sempre va estar disposat a col·laborar mitjançant conferències de divulgació o articles a la premsa de Ciutat. Així mateix, no va renunciar als coneixements tradicionals sobre el territori. Així, en una conferència dictada a Sóller el 1924 es va declarar ferm partidari de l’ús de la vergella de saurí com auxiliar no desaprofitable en la recerca d’aigües subterrànies.

Enamorat profundament de la seva illa, resulta molt significativa i actual la publicació d’una nota sobre “Els factors geològics de la bellesa de Mallorca” (La Nostra Terra, I, Ciutat de Mallorca, 1928; pp. 137-142) que el mateix Darder va comentar a la seva autobiografia científica amb aquestes paraules: “...en la qual deduesc que la contemplació tectònica de Mallorca, fent que es repetesquin nivells margosos, calissos i dolomítics, amb margues ja blanques ja vermelloses, dóna la irregularitat de pendent que junt amb la vegetació i l’esplèndida llum mediterrània fan de Mallorca un dels llocs de major bellesa del món. Per altra part, la gran varietat que mostren els paisatges de Mallorca, es deu precisament a les variacions d’estructura; les regions de mantells de corriments de segon gènere donen paisatges més suaus, mentre que les zones on predominen les escates imbricades es mostren més imponents i de bellesa més salvatge.”

El seu darrer treball, Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca, editat pòstumament el 1946 (*), havia estat escrit i completat deu anys abans. La demora en la publicació no té altra raó que no sigui la guerra civil i les seves seqüeles, fets que deixaren Darder aïllat a Tarragona. Hi recollia i comentava una llista de 144 títols, entre llibres i articles, sobre la geologia de Mallorca amb referències sovintejades als autors i a les circumstàncies en les quals es produïren les obres així com el debat que suscitaren. Aquesta visió crítica es completa amb la inclusió de nombrosos apunts de vivències personals, alguns dels quals hem interpolat en aquesta semblança, i que fan d’aquesta obra una petita autobiografia científica de Bartomeu Darder. [Pau Alegre]

[...més semblances]