Professor mercantil. Ingressà a la Societat Catalana de Geografia en 1935. Treballà, durant els anys trenta, a l’Institut d’Investigacions Econòmiques, que dirigí l’economista i demògraf Josep Antoni Vandellòs. D’aquesta època, data l’única publicació que coneixem de Josep M. Cardona, el Resum d’estadística (1935), obra de caire descriptiu que li edità Barcino a la col·lecció popular.

Rere la Guerra Civil, fou actuari d’assegurances fins que es quedà vidu, a mitjans quaranta. Aleshores, impulsat per unes fermes conviccions cristianes, ingressà a l’orde monàstic de la Cartoixa, amb el nom de Fra Domènec Cardona. Fins a la mort, dugué una vida austera, reclosa a la cel·la, dedicada a l’oració i la contemplació, a la cartoixa de Montalegre, de la qual esdevingué prior (1982-85).

[...més semblances]

El retir conventual només era trencat per l’spatiamentum, la norma de l’orde que fixa una excursió setmanal en cerca d’esbarjo per compensar la vida eremítica: hom pot veure, el dilluns, els cartoixans trescant per les muntanyes de la Conreria. Ho explicava Fra Domènec en una entrevista que li féu Josep M. Espinàs al programa de TV3 Identitats (27.2.1985), de prou interès per conèixer la vida monàstica dels fills de Sant Bru, però sense cap referència rellevant a la trajectòria anterior del frare cartoixà. Si un no sap, doncs, gran cosa de Josep M. Cardona és perquè ell ho volgué així. Respectem-ho. [Enric Bertran]