|
Geòleg, deixeble de Marcet i Riba, San Miquel de la Cámara i Solé i Sabarís. Fou un notable excursionista, alpinista (escalà la paret nord del Pedraforca) i espeleòleg. Es llicencià en Ciències Naturals (1932) a la Universitat de Barcelona. Fou professor a les universitats de Barcelona, Oviedo i Madrid, on també ocupà càrrecs directius al CSIC. Estudià la tectònica i l’estratigrafia de les serralades hercinianes
|
de la península Ibèrica i signà molts treballs sobre estructura i morfologia dels Pirineus i els Prepirineus, i sobre hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani, que van culminar amb el primer mapa geològic d’Andorra a escala 1:50 000 (1936-39) i la tesi doctoral Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides (1943).
|
 |
|
|
|
|
|
| Nadal Llopis i Lladó |
Barcelona 1911-
Sant Vicenç dels Horts 1968 |
Aportacions |
| |
|
Des de la càtedra de Geografia Física, a la Universitat d’Oviedo, va fundar la revista Speleon, element clau en el desenvolupament de l’espeleologia científica, i realitzà nombrosos treballs sobre estructura i tèctònica de la Serralada Cantàbrica. Fou el primer catedràctic d’estratigrafia a Madrid, des d’on introduí aquesta especialitat a la resta d’universitats espanyoles i on es dedicà a investigar sobre els Montes de Toledo i la hidrologia de la Manxa. Fou un dels fundadors de l’editorial Alpina, de Granollers, on publicà nombrosos treballs de divulgació. [Enric Bertran, tenint davant l’entrada de la GEC, vol. 9, p. 287, signada per Joan Rebagliato]
"El Sistema Mediterrani en relació amb les restants unitats estructurals de Catalunya, segons Llopis Lladó: 1. Maestrat; 2. Vall de l'Ebre; 3. Depressió de Móra; 4. Depressió Central; 5. Camp de Tarragona; 6. Penedès; 7. Vallès; 8. La Selva; 9. Empordà; 10. Pirineus." Bloc diagrama i peu explicatiu extrets de Geografia de Catalunya, vol. I. Barcelona: Aedos, 1958; p. 114.
[...més semblances]
|
|
