|
Escriptor, traductor i periodista. Com a escriptor publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l'Arbejà (1922). La seva activitat pública fou també matinera: en 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l'Ateneu Enciclopèdic Popular; en 1922 exercí de secretari als Jocs Florals celebrats a Castelló d'Empúries. Com a periodista escriví assíduament a la premsa de Barcelona (La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya, D'Ací i d'Allà –considerat el primer magazine d'estil europeu- i Avui) i realitzà lectures de prosa original a Ràdio Associació de Catalunya. Molt bon coneixedor de l'alemany i el francès, i en bona mesura de l'anglès, posà en català títols d'Stefan Zweig (la biografia crítica Tolstoi), Joseph Conrad (Un tifó, traduït a partir del text d'André Gide i celebrat pel seu encert a trobar escaients veus marineres), Frank Thiess (Dona raptada) i obres de teatre.
Alfred Gallard milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui col·laborà estretament durant el temps que treballaren plegats a la casa
|
|
Montaner y Simón, editorial especialitzada, entre d'altres, en llibres de geografia i història. Durant la postguerra, continuà com a empleat d'aquesta empresa, on féu pròlegs i traduccions al castellà del poeta i narrador Joseph von Eichendorff (Episodios de una vida tunante), dels dramaturgs Émile Erckmann i Alexandre Chatrian (Confidencias de un clarinete), i traduccions de l'historiador Octave Aubry (Napoleón en Santa Elena), de la novel·lista Pearl S. Buck i del pensador Johann Wolfang Goethe.
[Enric Bertran. Text redactat a partir de l'entrada corresponent del Diccionari de traductors, signada per Sílvia Coll-Vinent, la GEC i l'hemeroteca de La Vanguardia, i completat amb les informacions de la filla del biografiat, M. Teresa Gallart Català.]
La Torre de les Hores, darrer vestigi de l'antic castell de Pals, pot servir d'il·lustració per a un paràgraf d'un text d'Alfred Gallard que es refereix en aquesta vila del Baix Empordà: "Hi haurà qui no s'aturarà pas a Pals; però aquell que estimi les velles pedres que el sol ha banyat d'ocre, que l'atreguin les runes de les torres i muralles que aixecaren nostres avantpassats, que desitgi petjar carrers antiquíssims i plens de caràcter, que s'aturi en arribar a la vila de Pals."
|
