|
El 1882 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, ciutat des d'on desplegà una gran diversitat d'activitats, des del mestratge de la història a la política, tot passant per la recerca arqueològica, la geografia i l'excursionisme científic, el periodisme i la filatèlia. Des de ben jove fou un membre destacat de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques i posteriorment del Centre Excursionista de Catalunya, del qual arribà a ser vicepresident i president accidental (1913). El 1891 fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en representació de la Lliga Regionalista, càrrec que ocupà fins 1922 i des del qual va promoure la publicació de documents inèdits de l'Arxiu Municipal. El 1898 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser diverses vegades president. Des de 1900 fou cònsol de la República Dominicana. El 1901 fundà la Societat Filatèlica Catalana. Exercí de professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-05), a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i participà activament en l'organització dels primers congressos de la
|
|
Corona d'Aragó. El 1935 fou un dels signants de l'acta de constitució de la Societat Catalana de Geografia.
Entre les seves nombroses publicacions, que abasten temes històrics, geogràfics, filològics, periodístics, filatèlics, numismàtics i toponímics, destaca La ciutat de Barcelona (1916), que és un dels més complets i documentats estudis històrics sobre la formació urbana de la ciutat. Aquest assaig és el segon volum de la Geografia General de Catalunya (1913-1918), obra formada per sis volums d'aproximadament mil pàgines cadascun, que va dirigir i de la que redactà així mateix la descripció político-històrico-social de Catalunya del primer volum. També va coordinar obres similars al País Valencià, a Euskal Herria i a Galícia.
[Enric Bertran]
Portada d'un dels volums de la Geografia General de Catalunya (1913-1918), dirigida per Carreras Candi.
|
