Cursà estudis al Seminari Conciliar de Barcelona, on tingué ocasió de conèixer Mn. Norbert Font i Sagué quan es dedicava a preparar alumnes per accedir als instituts de batxillerat. La influència de Font i Sagué fou ben profunda, i de fet podem dir que va seguir els seus mateixos passos.

L’any 1904 trobem Faura i Sans com ajudant de Jaume Almera i Artur Bofill i Poch en l’elaboració del mapa geològic de la província de Barcelona (1:40 000) que els va encarregar la Diputació Provincial. Un any després, i fins el 1908, treballà com a professor substitut al Seminari Conciliar de les assignatures d’Història Natural descriptiva i Biologia, així com de Fisiologia i Geologia. Durant aquest mateixos anys, cursà unes assignatures a la secció de Ciències de la Universitat de Barcelona i l’any 1909, poc després d’haver estat ordenat sacerdot, va demanar el trasllat a Madrid per cursar estudis a la secció de Ciències Naturals de Madrid, ja que a Barcelona no hi havia

aquesta especialitat. En sortí llicenciat el juny de 1911 i un any després es doctorà. Aquest mateix any se li concedí una pensió de la Junta de Ampliación de Estudios per realitzar un estudi geològic dels Pirineus Orientals, fruit del qual va ser un mapa geològic d'aquesta regió a escala 1:100 000, inèdit.

El 1913 entrà com a professor, primer auxiliar, després titular, a l’Escola Superior d’Agricultura de la Diputació de Barcelona, i també com a professor auxiliar numerari a la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. A l’Escola va impartir diverses assignatures, com ara geografia física i geologia, agrologia i hidrologia, mentre que a la Universitat s'encarregà de diverses assignatures: mineralogia, botànica i cristal•lografia, així com de geografia i geologia dinàmica i de geologia geognòstica i estratigràfica, fins a l’obtenció de la càtedra de geologia l’any 1933, per jubilació del seu titular Antoni Vila Nadal.

Aportacions

La seva tasca com a docent es veié interrompuda en dues ocasions. La primera, en temps del directori militar del general Primo de Rivera, quan va ser depurat de l’Escola d’Agricultura, donada la seva reconeguda posició catalanista. Va ser reintegrat de nou en època de la Generalitat republicana. Anys més tard, finalitzada la Guerra Civil va tornar a ser suspès del seu treball i de sou. Poc temps, però, va haver de mantenir aquesta situació, ja que morí l’any 1941.

Els treballs i interessos científics de Faura i Sans abastaven diversos camps, tots ells vinculats a la geologia. Així, és de destacar la seva tasca com a introductor a casa nostra, juntament amb Mn. Font i Sagué, de l’espeleologia. La paleontologia, les aigües subterrànies, les observacions meteorològiques, ocuparen també un lloc important en la seva activitat investigadora. Una ullada a la seva producció científica i a la seva tasca de recerca reproduïda en la publicació Recull dels treballs científics del Dr. M.Faura i Sans (1927) impressiona. Des d’aquesta data fins a la seva mort, la seva activitat científica disminueix considerablement. Uns autors apel•len a una crisi religiosa que el menà a deixar el sacerdoci. D’altres volen veure-hi raons de caire polític, la qual cosa va conduir els seus superiors a desvincular-lo progressivament del Seminari. [ Pere Sunyer i Martín; fragment del text “La formació del mapa agronòmic de Catalunya. Una aportació d’en Marià Faura i Sans al progrés de Catalunya”, publicat a Treballs de la SCdG, 40 (1995), pp. 49-67.