Les noves perifèries: Sant Adrià de Besòs
15 de febrer de 2020

L’itinerari proposat comença a l’estació de metro de la Verneda, passant pel museu de la immigració i acaba a les xemeneies del Besòs de la desmantellada central tèrmica. Encetem aquesta sorprenent i impressionista sortida amb el guiatge del Francesc Muñoz (Professor de Geografia a la UAB). Des d’un bon començament i només sortir del metro ens colpeix un paisatge que bé podria estar situat a la Xina, i és que allò que havia estat un reguitzell de naus industrials als anys 70, s’ha convertit en un continu de magatzems xinesos, fruit d’aquesta reconversió forçada de la globalització. Des de la mateixa parada de metro observem cap al nord el districte de Nou Barris, on veiem com acaba la ciutat, el seu límit. Girem per reubicar-nos en el nostre itinerari i quan s’acaben les naus xineses apareix un McDonald’s de darrera generació. En Francesc ens remarca aquest paisatge superposat en el temps i en els usos tot fent-nos la reflexió que per tal d’imaginar-nos el futur ens queden les perifèries tot citant Gabrielle Basilico, en la seva obra La ciutat interrompuda “la perifèria és l’estació urbana on hi ha la major intensitat en unitat de temps”. Ens dirigim tot seguit cap al Museu d’història de la Immigració de Catalunya, aturant-nos a la confluència de la portalada gòtica de Sant Adrià a la dreta, el McDonald’s al centre i a l’esquerra unes naus i cases taller que semblen superposades directament des dels anys 70, al costat d’una benzinera, capes de diferents moments i tots formant part de diferents lògiques urbanes.

Arribem al Museu d’història de la Immigració de Catalunya, situat en una antiga masia del segle XIX que pertanyia a la família Roca-Mora, vivien al carrer Montcada i a la masia hi tenien una explotació agrària. A finals del segle XIX es van fer una nova residència al Maresme, abandonant així la Masia de Sant Adrià que va continuar la seva activitat agrària. A finals del XIX, coincidint amb l’expansió industrial, s’ocupen els voltants del riu per aprofitar l’energia. L’explotació resta isolada i tancada. La ciutat la recupera, actualment enmig d’aquest nus de comunicacions on està ubicada encara amb un senyorial jardí centenari. Durant un període ha estat un hort urbà, un garden, i una botiga de mobles. Quan el museu inaugura el 2004 la casa havia patit ocupacions irregulars. L’any 1989 l’alcalde de Sant Adrià, Antoni Meseguer, fa un encàrrec informal a Joan Brossa: una crítica de l’ocupació del territori i de les condicions desfavorables dels barris més populars. Brossa crea una escultura, “record d’un malson”, que representa l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, que parlava dels barris “bàrbars. L’Ajuntament no va voler exposar-la i es col·locà al carrer amb una inauguració festiva, però és retirada i tancada al magatzem municipal durant anys. Més tard, s’instal·la a la biblioteca, on les reiterades queixes fan que es retiri i finalment arriba al Museu.

Ens rep la Imma Boj Directora del museu. L’exposició, que és tota exterior, gira entorn d’un treball pedagògic d’allò que signifiquen els processos migratoris i perquè es produeixen de forma inherent en l’espècie humana. L’objectiu és donar visibilitat a les migracions, als canvis urbans que produeixen, a l’ocupació del territori. Un dels projectes del museu treballa especialment amb programes de menors no acompanyats, per ajudar-los a entendre la seva realitat.

L’exposició permanent fa un recorregut des de la prehistòria fins al segle XX. Les migracions es presenten com a processos humans, en paraules de la mateixa Imma Boj: “les persones emigren per raons d’ADN, per cercar millors condicions de vida”. El museu compta amb una peça que ha estat un testimoni únic: un vagó del tren “El Sevillano”. Que va nodrir Catalunya d’immigració andalusa d’abans i després de la guerra civil fins ben entrats els anys 70. En aquest punt se’ns planteja una qüestió: “perquè les migracions interiors es consideren migracions? De fet el descobriment i l’ocupació d’un territori té unes conseqüències. A Barcelona hi va haver una important especulació econòmica i immobiliària conseqüència d’aquesta ocupació que ens arriba fins avui. Actualment la lògica de les migracions és anòmala si tenim en compte els processos de globalització i aquí hi juga de forma important el component polític,per exemple, la UE amb el tancament de fronteres. Cal tenir en compte la part humana d’aquestes migracions (les expectatives, les pors...).

Fotografia d'A. Ortiz (SCG).