Alexander von Humboldt (Berlín, 1769 - 1859) va destacar com a explorador i naturalista. L'afegit de "geògraf" a les seves credencials acadèmiques ha estat objecte de polèmica d'ençà la difusió de les seves teories sobre la unicitat de la natura, amb rerefons de predestinació teleològica. En fi, en el món enciclopèdic s'ha tendit a presentar-lo, interessadament, com el germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt, ben bé com si Alexander no tingués prou talla intel·lectual per merèixer tots els honors sense crosses. La comunitat d'estudiosos de la geografia han maldat, amb poques excepcions, per a enaltir-li el valor degut.

Josefina Gómez donà proves de la seva adhesió als defensors de la vàlua d'Alexander von Humboldt al llarg de la conferència pronunciada el proppassat dia 26 d'octubre a la Societat Catalana de Geografia. La doctora Gómez Mendoza és catedràtica emèrita de geografia de la Universidad Autónoma de Madrid i, entre moltes altres distincions rebudes, és sòcia honorària de la SCG. L'adhesió esmentada no és només una bona raó per a convidar la professora Gómez Mendoza per commemorar dignament el 250è aniversari del naixement de Humboldt, sinó que es fonamenta en un llarg treball de recerca que mena amb un equip especialitzat. La professora Gómez Mendoza va donar proves evidents dels esforços que ha esmerçat sobre el nostre personatge en el camp del domini del pensament geogràfic. Els continguts de la conferència titulada "Alexander von Humboldt, entre-mundos, entre-épocas" van constituir un bon estat de la qüestió de la investigació.

Apassionat des de molt jove per les ciències naturals, Humboldt ingressà el 1789 a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa, concretament pels Països Baixos i Anglaterra. Va completar estudis a Hamburg i a la prestigiosa Escola de Mines de Freiberg, un referent acadèmic mundial encara avui. Posseïdor d'una fortuna familiar considerable, va poder sufragar el llarg viatge (1799-1804) a Amèrica, on aplegaria les evidències de les lleis geogràfiques que cercava. Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar durant molts anys. Bona part de la seva obra va ser escrita en francès. Allà treballà en la publicació que recull la seva experiència naturalista i geogràfica al Nou Món: Régions équinoxiales du Nouveau Continent (1811 - 1826). El 1829 va participar en una nova expedició, ara a l'Àsia Central: Urals, Altai, Dzhungària i mar Càspia. Els darrers anys de la seva vida retornaria a Berlín per a redactar, en especial, la seva obra magna Kosmos (1845 - 1862), un compendi de tot el coneixement ambiental de l'època.

Durant la seva llarga vida, entre viatges, llibres i encàrrecs diplomàtics del kàiser, Humboldt encara va tenir temps per escriure una munió d'articles i altres treballs científics. Josefina Gómez Mendoza va orientar l'atenció del públic de la SCG vers una obra força extensa, publicada en diversos volums, però poc coneguda, del savi francoalemany: Examen critique de la géographie du noveau continent et des progrès de l'astronomie nautique aux quinzième et sixième siècle, 1836 i anys següents. La conferenciant va destacar, d'una banda, la manera com el llibre enfoca el món oriental des de la perspectiva d'un occidental, molt abans dels "orientalistes" dels nostres dies. D'altra banda, assenyalà l'encert de Humboldt en identificar el capgirament de la geografia clàssica vers la geografia moderna en considerar la descoberta de Colom com un triomf de la reflexió. Gómez Mendoza va esmerçar bona part de la seva intervenció per a detallar-ho sota el lema: "un error, previsión vaga e instintiva, argumento razonado, conduce a ensanchar la esfera de las ideas, a abrir nuevas vías al poder de la inteligencia" [text copiat de les projeccions].

A l'Examen critique..., Humbolt es reconeix, a parer de la professora Gómez Mendoza, en els mèrits que atribueix ell mateix a Colom i a la seva descoberta. El periple de Colom analitzat per Humboldt ve a ser, doncs, una metàfora del seu propi viatge per terres i mars equinoccials: "entre-mundos". I, per si no n'hi havia prou, el savi francoalemany se sent protagonista d'un moment d'acceleració històrica, a cavall dels segles XVIII i XIX, tal com ho havia intuït, tres segles abans, el gran almirall: "entre-èpocas". Acabaré la notícia de la suggeridora conferència de la doctora Gómez Mendoza amb un altre fragment d'entre els que va remarcar al llarg de la seva brillant exposició: "Como en el caso del descubridor se sitúa [Humboldt] en un tiempo largo, una historicidad que arranca del mundo clásico en el caso de Colón, en las grandes exploraciones de los siglos XVII y XVIII en el caso de Humboldt; pero una historicidad que es también una historia abierta hacia el futuro, con la idea de progreso desarrollando las fuerzas e impulsos latentes en que ambos participaban". [Pau Alegre, novembre de 2019]

      Fotografia de P. Alegre (SCG).