El títol de la conferència que va exposar Celso García el 27 de març de 2019 a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, és prou eloqüent de diverses problemàtiques de caire geogràfic entrellaçades i que, a més a més, són ben actuals: “Turisme, residents i consum d’aigua: com es gestiona a les Illes Balears”. Precisament, el Dr. García és professor de geografia a la Universitat de les Illes Balears.

La intervenció va començar amb el plantejament de diverses qüestions relacionades amb el consum d’aigua, com ara la distinció entre el consum per part del turista i per part d’un resident; si els recursos hídrics existents cobrien la demanda i si el model de creixement turístic tenia sostre.

La xerrada es va dividir aleshores en parlar de la disponibilitat d’aigua a les Balears, basant-se en documentació procedent del Pla hidrològic de les Illes Balears (2015-2021). El primer bloc va fer referència a la demanda i l’origen de l’aigua. La major demanda d’aigua a les Balears (57%) és urbana i cal remarcar, com va dir el ponent, el fet que un 15% addicional és la demanda que es produeix en edificacions aïllades. L’agricultura se n’emporta un 16,5% i els camps de golf un 4%. La resta està dividida entre la indústria i el rec de parcs públics. L’origen de l’aigua és bàsicament subterrani, dessalat i superficial.

El segon bloc es va centrar en el turisme i la manera com es podia deduir el consum d’aigua d’aquest sector. Una manera de fer-ho va ser fent ús de les dades de pernoctacions, de manera que permet saber quanta població flotant hi ha per dia a les Balears. La suma de la població flotant més la població resident permet calcular l’Índex de Pressió Humana, fent servir el volum total consumit per dia. Aquest índex és un indicador més real que no pas el consum expressat en termes de litre/habitant i dia.

 
La fotografia del conferenciant és de J. Farguell (SCG).

Finalment, el tercer bloc es va centrar en el consum d’aigua per tipus d’habitatge, emfatitzant la xerrada en l’habitatge aïllat, el qual consumeix força més recurs que un habitatge urbà, pel fet de disposar de jardí i piscina. D’altra banda, també es van esmentar les mesures d’estalvi d’aigua aplicades pels hotels, que van resultar ser minses, pel fet que l’aigua a les Balears és un recurs econòmicament barat i que aplicar mesures d’estalvi és més car que pagar l’aigua. També es va esmentar el fet que el cànon de l’aigua no té una aplicació directa sobre les millores en el cicle de l’aigua.

Com a conclusions, el ponent va destacar la necessitat de crear una tarifa d’aigua finalista en millores específiques sobre el cicle de l’aigua i incentivar mesures d’estalvi en el sector turístic o bé encarir el preu de l’aigua a partir d’un consum determinat i, sobretot, segons sigui el tipus d’habitatge. [Joaquim Farguell]