La conferencia que sota el títol Dinámicas macroregionales en el Mediterráneo occidental: hacia una cooperación territorial renovada va impartir el Dr. Thomas Perrin, l’11 de febrer del 2019, a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC, s’inicià amb una breu presentació per part del secretari de la Junta de Govern de la Societat, Rafael Giménez Capdevila. En destacà d’antuvi l’interès del conferenciant per la geografia a Catalunya, que l’ha portat a fer-se soci de la SCG, i l’actual condició de professor titular d’ordenació del territori i urbanisme al Laboratoire Territoires, Villes, Environnement & Société (TVES) de la Universitat de Lille. Entre d’altres mèrits, Thomas Perrin és doctor en ciència política per la Universitat de Grenoble (2010), amb una tesi publicada parcialment en català: Cultura i Euroregions. Catalunya en l’Arc Mediterrani (Aresta, 2013). Ha estat distingit amb diversos premis i ha participat en projectes de recerca internacionals i publicacions.

Després d’una salutació en català, el conferenciant prosseguí en castellà amb la definició de les estratègies macroregionals com a dispositius utilitzats per la Unió Europea per a implicar autoritats diverses en la millora de la cooperació territorial. Com a precedents cità les megaregions emprades pel geògraf nord-americà Richard Florida i diverses iniciatives institucionals, com les agrupacions d’estats (Benelux, Consell Nòrdic, Grup de Visegrad), les organitzacions interregionals (Conferència de Regions Perifèriques Marítimes), els programes Interreg de la Unió Europea i les estratègies regionals de conques marines.

Tot seguit analitzà la Mediterrània occidental des del punt de vista d’una macroregió potencial, a partir d’un marc conceptual d’anàlisi que comprèn diversos fenòmens i els seus efectes. El State rescaling que comporta la renovació de la regionalització i la transformació de les relacions centre-perifèria. El soft space o regions relacionals, que indueix delimitacions espacials variables i permeables. La governança multinivell i l’europeïtzació. Tot plegat apel·la diverses qüestions d’ordre polític i espacial, com la complementarietat dels dispositius de cooperació territorial existents, les interaccions multinivell i les relacions entre la lògica de planificació soft i la implementació política hard.

Posat a delimitar la Mediterrània occidental, començà citant Fernand Braudel i Stein Rokkan per assegurar que es tracta d’un espai variable i més modernament un “objecte europeu” construït per la Unió Europea i altres actors territorials (regions, autoritats locals...), que il·lustren les nocions d’Arc Llatí i d’Euromediterrània. Recorda també els treballs de Roger Brunet a Montpeller (1989), il·lustrat amb el mapa que acompanya aquesta crònica, i l’informe de la Comissió Europea Europa 2000 (1991), precursors dels programes Interreg. Precisament l’evolució de la delimitació territorial dels programes mediterranis d’Interreg constata la diversitat i vacil·lació al respecte, ara separant-ne els àmbits oriental i occidental, ara unint-los.

 
Fotografies de R. Giménez-Capdevila (SCG)

Les dinàmiques de cooperació a la zona mediterrània són nombroses i complexes. Sobre un fons cartogràfic de l’àrea, mostra els logotips de les diverses iniciatives: 5+5, Euroregió Pirineus Mediterrània, Comissió Intermediterrània CRPM, AlpMed, 4 Motors, West-Med, Panoramed, Interreg Med, ENI-CBC Med, Unió per a la Mediterrània... En destaca el paper preponderant de Barcelona com a centre de bona part d’aquestes iniciatives, que finalment s’erigeixen com exemple de la postcomplexitat, denotant el mal aparellament entre la geografia dels problemes i la geografia de les institucions existents.

La pregunta final oberta cap al futur apunta al paper dels estats actuals. La dinàmica descrita, porta més aviat cap a la seva reconsideració o bé els incita a la resiliència i adaptació? La cooperació macroregional euromediterrània deriva cap a una fantasia tecnocràtica? Quin futur li espera: la normalització dins de la governança multinivell, amb un paper creixent com a referència espacial de les polítiques de planificació territorial, o la progressiva fatiga que la durà a la invisibilitat? [Rafael Giménez Capdevila]