La següent parada, més llarga, aprofitant en confort d’un sol que ja s’havia posat a la feina, l’efectuàrem a la plaça del Poeta Boscà, altrament dita del Mercat, un mercat, el de la Barceloneta, construït a finals del segle XIX, amb estructura de ferro, i remodelat a finals del XX, amb uns criteris, si més no, discutibles. Aquí, Mercè Tatjer destacà les grans dimensions de la plaça, engrandida en ocupar terrenys d’una antiga caserna de cavalleria. Una altra casa original, aquesta al sector del carrer d’Andrea Dòria que duu a la porta del darrere de l’esglesia de Sant Miquel, serví per posar de relleu que hi ha feina d’inventari pendent pel que fa al patrimoni. Al carrer Sant Carles, hom es va aturar a admirar l’imponent edifici d’estil modernista de la Fraternitat, una cooperativa de consum, ara reconvertit en biblioteca. Al mateix carrer, Tatjer ens mostrà una de les joies del barri, una casa de planta baixa i pis -em penso que l’única amb façana a tres carrers que es conserva-, situada al núm. 6, construïda en 1761, recuperada ara per a ús públic i convertida en Casa de Cultura. Ho aprofità per

Dissabte 19 de gener de 2019, la Societat Catalana de Geografia efectuà una altra visita d’estudi en un barri de Barcelona. Aquest cop l’escollit fou la Barceloneta, sota el guiatge de Mercè Tatjer i Mir, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona. Si algú encara no la coneix, un repàs al seu ja dilatat currículum li demostrarà que vam comptar amb una notable especialista en geografia urbana. I, el que en aquest cas era més important, la persona que segurament coneix més bé el barri de la Barceloneta. Ho proven la seva tesi de llicenciatura en Filosofia i Lletres (especialitat de Geografia i Història), La integración de los barrios en el espacio urbano: El caso de la Barceloneta, i la seva tesi doctoral, El barrio de la Barceloneta 1753-1982. Mercado inmobiliario, propiedad y morfología en el centro histórico de Barcelona. Amb aquests pressupòsits, no se’ns va fer estrany que les places, necessàriament limitades, de la sortida d’estudi s’exhaurissin ja el primer dia, raó per la qual hom en va demanar un replay, gentilment acceptat per la professora Tatjer en propera data, dedicada a qui ha tingut la paciència de figurar en la imprescindible llista d’espera.

La vintena d’inscrits en la primera edició de la sortida d’estudi ens vam trobar al punt de les deu del matí a la plaça de la Barceloneta, dignament presidida per la que va ser la primera parròquia del barri, Sant Miquel de Port, església d’estil barroc. Quan encara els raigs de sol no escalfaven un matí fred, la professora Tatjer va estrenar el micròfon amb altaveu incorporat que la Societat havia comprat per aquesta i altres ocasions futures. Tatjer va engegar dient que parlaria una mica de tot, d’història, de morfologia urbana, de propietat urbana i d’habitatge, de patrimoni… No ho vaig poder apuntar tot, però vull fer constar que em va semblar un molt bon començament, perquè ja és aquesta la tasca de la geografia: ocupar-se de tot, o gairebé de tot, per assolir una visió global dels fets, per poder-los explicar a plena satisfacció. Això fou el que aconseguí de fer Mercè Tatjer, amb destacable mestria.

Començà per donar una visió històrica dels orígens del barri, a la perifèria de la Barcelona emmurallada, en terrenys arrabassats al mar, durant el segle XVIII, temps en què l’urbanisme estava per la planta regular, aquí expressada amb places i illes allargassades, delimitades per carrers drets i paral·lels. Explicà com el disseny urbà anà a càrrec d’enginyers militars, ja que els terrenys guanyats al mar eren de dret propietat de la Corona, i com la proximitat de la Ciutadella condicionà l’alçària dels edificis, limitats a planta baixa i només un pis. Posà en entredit el fet que les cases fossin ocupades per estadants de les cases enderrocades per a construir la fortalesa borbònica, ja que la gent desplaçada eren llogaters que es devien recol·locar per tota la ciutat; en aquest sentit, relacionà la progressiva ocupació del sorral litoral amb el procés de creixement de la ciutat fora muralles i amb les activitats pròpies d’un barri de pescadors i artesans vinculats a les feines del mar, i més endavant d’obrers empleats en indústries navals com és ara la Maquinista i Nova Vulcano. Parlà, també, de l’origen dels banys de mar durant el XVIII, inicialment relacionats amb prescripcions mèdiques. Pel que fa a l’evolució urbana, tractà de l’actuació del Servicio de Regiones Devastadas a la Barceloneta, que fou víctima de duríssims bombardeigs quan la guerra, i de de la influència del Pla de la Ribera i del Pla Especial de Reforma Interna de 1976. No oblidà, tampoc, la potent vida associativa del barri, des de les cooperatives de consum i els ateneus republicans a les reivindicatives associacions de veïns. Ni els recents processos de gentrificació i de sobreocupació turística.

Rere una completa introducció (les mancances que hi pugueu trobar en aquesta notícia, atribuïu-les a la fràgil memòria del cronista), hom inicià l’itinerari traçat per la professora Tatjer. Al carrer de Sant Miquel, ens vam aturar al núm. 32, per observar una casa amb planta baixa i dos pisos, el segon dels quals, afegit a mitjan segle XIX. Al carrer de la Maquinista, eix comercial del barri, ens vam plantar davant el núm. 10, un edifici que en ser remodelat ara fa cent anys incorporà esgrafiats noucentistes; acollia una antiga sastreria, a la rebotiga de la qual s’havien fet tertùlies literàries. Als núms. 30-32 del carrer del Baluard, poguérem contemplar una casa original, planta baixa i pis, amb una font pública.

 
Fotografies d'E. Bertran (SCG)

explicar l’evolució de les cases de la Barceloneta, des de la planta baixa i pis del segle XVIII fins a les cinc alçades dels anys trenta del segle XX, rere etapes intermèdies de tres i quatre pisos durant el XIX.

Pel carrer de Sant Elm, que separa aquesta casa de can Solé, un dels restaurants de més anomenada (i més cars) de la Barceloneta, vam arribar on Pepe Rubianes ha rellevat l’Almirall Cervera a les plaques del carrer. Mirant de gairell la casa racionalista de Coderch, situada a la cantonada amb el passeig Joan de Borbó (a qui potser li queden quatre dies al nomenclàtor), vam resseguir l’artèria dedicada a l’actor galaicocatalà que migparteix el barri, i vam fer cap a la platja de la Barceloneta, on el sol ja no estava per orgues i escalfava de valent, fent la passejada agradable pel front marítim. Vam aturar-nos al lloc on una placa recorda l’emplaçament de l’Escola del Mar; ens hi vam estar estona, perquè rere les observacions de Tatjer, els assistents feren diverses intervencions i preguntes. Encabat, vam girar cua i ran de mar vam fer cap a l’indret on una altra placa recorda les barraques parades a la platja del Somorrostro en temps no massa reculats; també, hi hagué preguntes, perquè Tatjer és una especialista en el tema (Barracas. La Barcelona informal del siglo XX, és el títol d’un llibre seu de 2010, escrit de conjunt amb Cristina Larrea). Tot plegat van ser quatre hores llargues de passeig urbà, amb impagables explicacions. [Enric Bertran]