La sessió va tenir una segona part dedicada a exposar els resultats de les primeres anàlisis globals de la base de dades. Marta Serra l'ha espremuda a consciència i ens en va fer cinc cèntims. Com ja ha estat dit més amunt, les tipologies morfològiques i funcionals dels espais VAT és molt variada. Serra va fer referència expressa de les cinc considerades com a més representatives d'espais abandonats: l'habitatge aïllat o en nucli despoblat, la instal·lació industrial desafectada, el complex turístic desmantellat, els perímetres defensius obsolets i ruïnosos (castells, casernes, torres de guaita...), i els equipaments en desús.

La sortida d'estudi programada per a dissabte dia 27 d'octubre va tenir un pròleg, en forma de conferència, als locals de l'IEC. Va ser un parell de dies abans, el 25 d'octubre. En obrir la sessió, Josep Oliveras, president de la SCG, va manifestar el deure ineludible de la SCG per a cedir la seva tribuna als autors de l'estudi sobre espais abandonats i degradats a Catalunya, atès com ha estat sufragat per l'IEC durant els seus dos darrers anys de treball. Arribada a bon terme la confecció de la base de dades d'aquesta tipologia d'espais, calia donar-ne notícia als associats. Oliveras es va felicitar de la bona fi de l'estudi i va prometre que la SCG continuaria recolzant projectes que, com aquest, reporten un millor coneixement del territori de Catalunya.

En nom de l'equip redactor del projecte, integrat per Laia Mojica, José Ruiz i Marta Serra, va prendre la paraula Marc Vila com a coordinador que n'ha estat, en el marc legal d'una cooperativa de treballadors i comunitat de recerca. El treball d'inventari, caracterització i anàlisi dels espais abandonats i degradats a Catalunya va ser iniciat el 2014 d'una manera gairebé fortuïta. Un dels membres de l'equip es va adonar de la presència d'una entitat de poblament abandonada, Montpaó, al sector interior del terme de Calafell, a tocar d'una urbanització en la qual estiuejava. En indagar la possible recuperació del grapat de masos que formaven l'entitat, es va adonar de la gran quantitat d'espais similars que romanien sense ús, a l'espera de valor afegit (VAT).

Així, l'equip ha format una base de dades de cinc-cents espais VAT de Catalunya, no només d'entitats de poblament desocupades, sinó també d'antigues instal·lacions industrials, instal·lacions lúdiques, i un ampli ventall de tipologies morfològiques. La base de dades recull una gran quantitat de descriptors per a cada cas, des de la seva geolocalització, titularitat legal i l'estat actual de conservació, fins al llistat de projectes de rehabilitació en procés o fallits, la qualificació urbanística, de cara al que s'hi pot fer i el que no s'hi pot fer en el futur. És una base de dades consultable, i el projecte d'espais VAT es pot revisar a les xarxes passives i socials d'Internet.

S'ha efectuat molta rehabilitació durant els darrers decennis. Sense anar més lluny, dissabte passat, dia 20 d'octubre, una bona colla de socis i sòcies de la SCG en vam tenir una bona mostra a la Platera de l'Estartit. En la línia de rendibilitzar el treball documental efectuat, l'equip comandat per Vila, ampliat amb altres membres de la cooperativa, ha col·laborat amb professionals diversos en el domini de la rehabilitació (arquitectes, advocats, enginyers...) en projectes, també diversos, de recuperació d'espais VAT. Alguns estroncats per causes alienes als promotors, i altres reeixits. Amb aquesta experiència de la base de dades documental, va concloure Vila, s'han creat sinergies molt positives, concretades en projectes compartits.

L'equip redactor del treball és conscient de la conveniència de millorar la gestió patrimonial a tot l'àmbit de Catalunya. Una primera anàlisi de la base de dades suggereix les preguntes elementals sobre els espais VAT: el més sovint, on es troben? Per terme mitjà, quin és l'estat actual del conjunt? Quins són els projectes que s'hi aboquen més decididament? Quines són les classificacions de sòl que reben, sòl no urbanitzable? Marta Serra va poder respondre aquestes preguntes amb percentatges de freqüències incloses. Al capdavall, no podia faltar l'àlgebra GIS per a generar un rang de puntuacions per vat, de manera que hom tingués alguna evidència de per on cal començar a moure les rehabilitacions.

Tanmateix, cinc-centes mostres són poc o massa? Som ara en una conjuntura econòmica i cultural propícia a la rehabilitació, però que es pot aigualir en el futur? Pensem en propostes de rehabilitació massa genèriques quan a la pràctica han de concretar-se? No estarem impulsant un reciclatge urbà tirant a banal? Aquestes i altres reflexions metodològiques les va proposar Serra per a tancar la presentació de la base de dades, la qual va despertar un gran interès entre els assistents a l'acte. El col·loqui es va allargar una bona estona. [Pau Alegre, 27 d'octubre]

 
Fotografia de P. Alegre (SCG)