Un dels problemes que recentment apareix en nombrosos titulars de premsa, i s’ha convertit en una preocupació cada cop més extensa a Barcelona, és la possibilitat de poder trobar un habitatge a preu assequible. Dimecres 21 de març, Antoni López, geògraf i demògraf, ha analitzat la demanda d’habitatge en la conferència impartida a l’Institut d’Estudis Catalans sota el títol: La pugna per viure a la ciutat: població, polarització i canvi urbà. És a dir, quines són les característiques de la població que viu a la ciutat i com està evolucionant en els últims anys. Parteix de la consideració de tres grans tipus de població que es posicionen a la ciutat amb perfils i demandes diversos: població local/autòctona; població migrant, que engloba en l’actualitat migrants de baixa qualificació, d’alta qualificació -sovint coneguts com expats-, digital nomads i visitants temporals, que resideixen estades curtes -sovint de mesos a la ciutat; i, per últim però no menys important, els turistes. Tres grups que pugnen per situar-se a la ciutat i que entren en conflicte especialment pel desig preferent de viure/habitar -encara que sigui de forma molt temporal com és el cas dels turistes- al centre de la ciutat.

És a partir d’aquí que Antoni López planteja set reptes sociodemogràfics en un nou context urbà que s’albira en aquest moment i en un futur pròxim. Per donar-hi resposta, ha treballat amb les microdades facilitades pel Servei d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2011-2016. La font de dades és l’estadística d’altes i baixes residencials que permet estimar tots els emigrants i immigrants que entren i surten de la ciutat, així com els canvis de domicili que es produeixen dintre del mateix municipi de Barcelona. La unitat territorial utilitzada han estat les 233 àrees d’estudi bàsiques, que de mitjana compten amb uns 7.000 residents cadascuna.

Quines són les principals conclusions a les quals s’arriba a partir d’una anàlisi detallada d’aquestes dades?

Per tant, Barcelona és una ciutat que té una gran capacitat de seleccionar la població que arriba i que pot instal·lar-se per viure-hi. Això comporta una enorme competència per l’habitatge disponible entre poblacions que no competeixen en igualtat de condicions, degut a les diferències salarials que venen determinades pel nivell socioprofessional i per la presència actualment d’un nou grup de professionals, molts d’ells estrangers, amb sous per sobre clarament de la mitjana de la població. La població de la ciutat canvia ja que el procés de substitució de poblacions és intens, malgrat que la preeminència de la propietat fa que el canvi sigui més lent que en altres ciutats globals europees. Gentrificació, desigualtat i polarització social marquen l’actualitat i el futur de la ciutat de Barcelona. [Miguel Solana; professor del departament de Geografia, UAB]

Fotografia d'A. Ortiz (SCG)