|
Dimarts 25 d’abril de 2017 va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la conferència duta a terme per Xavier Oliveras. És doctor en Geografia (UAB) i en l’actualitat està treballant com a investigador al Colegio de la Frontera Norte, a Matamoros, Mèxic. Les seves línies de recerca són la metageografia i la cooperació regional arreu d’Europa, focalitzada sobretot a l’àrea Mediterrània.
Oliveras va estructurar la conferència, titulada Encontres al Tercer País: la frontera Mèxic-Estats Units, en tres parts:
- Marc conceptual: la geografia estatista i la metageografia alternativa.
- El tercer espai a la frontera Mèxic-Estats Units: el tercer país.
- Tercer país als passos fronterers: celebració i resistència a la frontera.
En primer lloc, doncs, i a tall d’introducció, va definir el concepte de metageografia com el conjunt de marcs conceptuals internament consistents, bàsics i simples a través dels quals els individus i els grups conceben, ordenen i interpreten l’espai (real i imaginari). És a dir, que fa possible poder dir que alguns espais són “normals”, “naturals” i “inqüestionables” i d’altres són “impossibles”, “inconcebibles” i “aberracions”.
Posteriorment, un cop definida la metageografia, va introduir la metageografia estatista com aquell pensament geogràfic binari i de divisió de l’espai, els límits geopolítics com, per exemple, els estats-nació. La conferència, però, va girar entorn del concepte de metageografia alternativa, que Oliveras va explicar amb més deteniment així: el pensament geogràfic que té en compte la hibridació entre espais i a partir del qual es crea l’anomenat “tercer espai o tercer país”, que és un espai material i cognitiu intermedi (in-between), transitori i híbrid/mestís (geogràfica, socioculturalment i psicològicament) entre dos espais diferenciats: estats-nació/països/col·lectius. Aquest tercer espai apareix a partir de la ruptura de les fronteres geopolítiques, socials, culturals i psicològiques, a causa dels fluxos transfronterers, la difusió i mutació de les pràctiques culturals, fluxos migratoris... Per tant, és un espai que ja no correspon a allò “autèntic” de cada regió, sinó simultàniament a les dues i a cap.
Xavier Oliveras, però, ens va mostrar també les crítiques que aquest tercer espai ha rebut. Per una banda, que el tercer espai, al cap i a la fi, és una interpretació romàntica i naïf, i que no està exempt de relacions de poder de gènere, classe, ètnia, edat, llengua... I per altra banda, en el marc de la globalització, es considera que el capitalisme es beneficia d’aquestes posicions híbrides, es considera una concepció de l’espai massa adient pel capitalisme. I ell mateix ho va exemplificar amb el cas de restaurants mexicans que s’estableixen als Estats Units just a l’altra banda de la frontera però també McDonald’s i empreses americanes que colonitzen la banda de Mèxic.
|
|
 |
|
En segon lloc, un cop definits els conceptes, ens va parlar sobre el cas concret de la frontera de Mèxic i els Estats Units on s’identifica un tercer país a ambdós costats de la frontera, que fins i tot s’ha arribat a anomenar com a Améxico o Mexamèrica. Oliveras va exposar, també, el seguit d’indicadors materials i psicogràfics que ajuden a identificar aquest espai com, per exemple, la integració econòmica, la mobilitat transfronterera, les comunitats mexicanes als Estats Units, la influència i la hibridació cultural (models de consum, grups ètnics, la llengua...) i la formació d’identitats transfrontereres, binacionals, que no corresponen a allò “autènticament” mexicà però tampoc americà, és a dir, que en alguns casos els és més còmode acceptar que corresponen a un tercer espai/país. En altres casos, però, segons els interessos poden decantar-se per algun dels dos com, per exemple, Oliveras va explicar que alguns estudiants prefereixen identificar-se com a texans o californians per qüestions de prestigi.
És clar, que aquest tercer espai a la frontera entre Mèxic i Estats Units no està exempt de crítiques i temors. Per exemple, l’existència de contrastos, desigualtats i asimetries de poder, diferències de paisatge urbà, increment de la por a l’americanització a Mèxic i a la
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Clarà Badosa, Jana (2017): "Encontres al Tercer País: la frontera Mèxic-Estats Units, resum de la conferència de X. Oliveras a la SCG (25 d'abril de 2017)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92241.htm |
La fotografia del conferenciant és d'A. Ortiz (SGC)
|
|
mexicanització als Estats Units i, finalment, que la nacionalització d’aquest tercer país porti el retorn al que és la metageografia estatista.
En tercer lloc, Xavier Oliveras va mostrar-nos els actes de celebració i resistència a la frontera entre Mèxic i Estats Units. Un primer exemple és La ceremonia del abrazo que se celebra cada any de manera ritual i es reuneixen, a sobre els ponts que fan de pas fronterer, els alcaldes i les autoritats tant de Mèxic com dels Estats Units i s’abracen per a defensar i reafirmar l’amistat entre els dos països, com a símbol per oblidar que hi ha una frontera.
És clar que, mirat amb perspectiva, al mateix temps de ser una celebració d’amistat i unió, el fet d’haver de fer aquest acte no deixa de recordar que sí existeix una frontera. Pot arribar, doncs, a ser contradictori. Un segon exemple és Abriendo la Puerta de la Esperanza. En aquest cas els protagonistes són famílies transnacionals que en molts casos van quedar separades per deportacions i disposen d’entre dos i quatre minuts per abraçar-se i comunicar-se. Però les condicions són totalment diferents que en la primera celebració ja que en aquest cas es regula el temps, la vestimenta i té lloc a sota dels ponts en una zona enfangada, molla i incòmoda.
Per concloure, Oliveras va qüestionar si les actuals polítiques de refronterització dels Estats Units suposen un avenç pel tercer país. Aparentment sembla que sí, ja que es basen i suposen una continuïtat de la metageografia estatista. La hibridació pròpia del tercer espai “absorbeix” la refronterització però també la desfronterització, malgrat que hi ha pràctiques ja consolidades. I, finalment, va dir que contra la refronterització actual es constitueixen imaginaris alternatius basats en el tercer país. [Jana Clarà i Badosa; estudiant del Grau de Geografia i Ordenació del Territori de la UAB]
|
|
