El dimecres 18 de gener del 2017 es va celebrar un debat sobre la crisi dels refugiats a Europa en el marc de les activitats de la Societat Catalana de Geografia d’aquest any.

El debat va ser presentat per la senyora Núria Benach, vocal de la Societat, i hi van participar, per ordre d’intervenció, Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics; Maria Helena Bedoya, jurista i responsable de la Comissió jurídica de la organització SOS Racisme ; Juli Tello, de la plataforma Stop Mare mortum i Jordi Virgili, del Comitè per a l’Acollida de les persones refugiades de la Generalitat de Catalunya.

Andreu Domingo, com a demògraf, va abordar el tema dels refugiats emmarcant-lo en els grans corrents migratoris mundials que es donen en l’actualitat i va aportar arguments per reflexionar sobre les migracions des de perspectives oposades al relat oficial. En primer lloc va abordar la instrumentalització de la demografia per explicar les crisis migratòries; després va comentar que ell no pensa que l’entrada de refugiats amenaci l’espai Schengen; i, finalment, va abordar el punt de com els refugiats s’empren per alimentar el populisme. En relació a la demografia com a eina per explicar les migracions, a partir de l’estructura d’edats o per les dificultats d’accedir al mercat laboral dels grans països emissors, Domingo va fer la reflexió que bona part dels moviments de persones que hi ha en l’actualitat no estan justificats per cap d’aquests dos motius sinó que tenen el seu origen en els conflictes bèl·lics; les polítiques econòmiques, moltes vegades de tipus liberal, que contribueixen a l’expulsió de població perquè tot i ser exitoses a nivell global no ho són per la població local o d’estat fallits. Per tant, aquests motius que causen el gruix dels moviments migratoris no tenen res a veure amb la demografia.

Quant als acords de Schengen, tot i que es van adoptar per facilitar la circulació de les persones dins de la Unió europea i l’ampliació del mercat laboral ell pensa que, de fet, el que han afavorit és la circulació dels treballadors qualificats, que són els que poden aportar talent a les economies dels estats membres, mentre que la contractació dels no qualificats o ha estat més baixa o s’ha tendit a fer en origen, especialment si s’han hagut de contractar treballadors extra-comunitaris i així evitar els corrents migratoris descontrolats. Tancar les fronteres restringeix la lliure circulació de les persones entre els estats i va en contra de l’essència dels acords i això no evitarà els moviment dels migrants cap Europa.

Quant al populisme, només estant atent als discursos de determinats partits polítics ja es pot observar com s’empren els refugiats per construir un discurs basat en la por i el rebuig als altres.

El que està passant ara és que la Unió europea està carregant a tercers el problema dels refugiats. En opinió de Domingo s’hi han anat involucrant diferents agents que no són els governs europeus: Turquia, la societat civil, que s’ha començat a ocupar dels migrants a través de les diferents organitzacions no governamentals o les màfies, que a base de diners i extorsions trafiquen amb els migrants com a gairebé única solució per arribar als destinacions escollides.

Elena Bedoya va distingir les diferències de les persones que estan desplaçades ja que en funció del motiu del desplaçament s’han d’acollir a marcs legislatius diferents. Així els migrants econòmics s’acollirien segons origen, per exemple, als acords de Schengen o la Llei d’estrangeria; en canvi les persones desplaçades per guerres, persecucions polítiques o canvi climàtic s’acullen a diferents legislacions desenvolupades en el marc de l’articulat de la declaració dels Drets Humans i només en els dos primers casos poden sol·licitar l’estatut de refugiat per raons humanitàries. En la seva opinió només amb l’aplicació no restrictiva dels Convenis de Ginebra de l’any 1949 o del Conveni europeu dels drets humans canviaria radicalment la situació dels refugiats a Grècia.

Com Domingo també va fer esment a l’omissió que fan els governs en la gestió de les persones en moviment i va citar els agents que, en la seva opinió, assumeixen la vigilància d’aquests grups de persones:

• les aereolínies esdevenen el primer control i prohibeixen l’accés als avions a aquells ciutadans que no poden entrar per ordre governamental al país de destinació del vol. Aquest ha estat el cas de l’ordre del president Trump en relació als ciutadans de 7 països de religió musulmana;
• el segon exemple és el negoci que ha suposat la reconversió d’empreses d’armament que ara fabriquen els instruments i material necessari per a la vigilància de les persones que moltes vegades empren empreses de seguretat privada que controlen punts d’entrada;
• el tercer exemple és el cost de l’exhaustiu control de les fronteres que repercuteix als ciutadans a través d’impostos i d’assignacions pressupostàries i va posar com exemple el desplegament que ha efectuat el govern d’Espanya al litoral des de Tarragona a Algesiras o la construcció del mur i la vigilància a la frontera Sud de l’Estat, que també han comportat la signatura d’acords econòmics entre l’Estat espanyol i el Marroc per implicar aquest país en la vigilància dels migrants que s’hi troben i impedir-los que continuïn el seu viatge cap Europa; i
• el negoci que hi ha darrera totes les persones en moviment com les màfies o els traficants de persones.

El representant de d’Stop Maremortum, va fer un balanç de les víctimes que han mort al Mediterrani que des del 2000 ja sumen unes 35.000 persones comptabilitzades. Va fer evident que la Unió europea està centrada en potenciar la vigilància i va posar com exemples l’increment de pressupost de Frontex o el conveni amb Turquia per evitar que els refugiats arribin a les fronteres de la Unió europea.

Stop Maremortum també va voler denunciar el fracàs de la reassignació de migrants i en especial els pocs que han arribat a l’Estat espanyol, unes 124 persones de les 9.323 que es va comprometre a acollir a través del pla de reubicació contemplat als acords de la UE del juny de 2015. Ells, com a organització, aposten per l’obertura de vies legals i segures com a única solució per a garantir el pas dels refugiats. Stop Maremortum treballa per incidir en el canvi de polítiques migratòries, de protecció internacional i d’acció exterior per intentar assolir un món basat en el respecte pels drets humans, en la igualtat d’oportunitats i en el diàleg com a eina de resolució de conflictes. Aquesta ONG també treballa per la ciutadania molt més mobilitzada, que reaccioni davant de qualsevol vulneració de drets humans.

Després va explicar els objectius d’aquesta ONG, amb els diferents espais de treball, que es poden consultar al seu web.

El Jordi Virgili, representant de la Generalitat, va situar el paper del Govern en el procés d’acollida de refugiats. En aquest sentir va dir que el Govern català no pot estar en el primer nivell d’actuació, el d’acollida, valoració de si el sol·licitant d’asil es pot emparar a l’estatut de refugiat i posterior repartiment territorial, perquè aquestes competències són de l’Estat. A més, l’Estat ha signat uns convenis de col·laboració amb diferents entitats com la Creu Roja, ACCEM o CEAR (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat) amb qui gestiona directament l’estada de les persones que arriben a l’Estat. Les organitzacions seleccionades gestionen la integració del nouvingut el primer any i un cop acabat aquest temps ja han de sortir d’aquest paraigua inicial.

La Generalitat pensa que podrà ajudar a partir del segon any de residència del refugiat i ha dissenyat un model inspirat en altres països, com el Canadà, en el qual els ciutadans, de forma voluntària, fan l’acompanyament del refugiat durant un any i treballen conjuntament amb ell per ajudar-lo i orientar-lo en la integració social i laboral. En tot cas, va voler puntualitzar que la preocupació i objectius del Govern català són facilitar la integració de les persones que ja han arribat en aquesta segona etapa que comença quan s’acaba el període durant el qual han estat emparats per l’Estat i les ONG’s oenagés que els tutelen i l’objectiu és que intentin assolir una autonomia personal.

El representant de la Generalitat també va expressar la seva preocupació per la segona etapa de la integració dels refugiats ja que com a Govern són conscients de les dificultats d’aquestes persones per trobar feina i allotjament, especialment difícil ateses les característiques del mercat de l’habitatge a Catalunya on no hi ha habitatges a preus socials i de les dificultats d’ocupació de l’actual mercat laboral.

La taula rodona es va acabar amb un debat interessant entre el públic assistent i els membres de la taula on es va fer palesa la dificultat de donar resposta des del sector públic als nouvinguts malgrat la voluntat social i política D’acollir-los. [Elisabet Sau]